De draps, aberracions i gel

El Nadal és a tocar. Els comerciants esperen amb optimisme aquesta cita, després d’unes setmanes complicades per la crisi entre Catalunya i l’Estat espanyol. Que barat hauria estat un referèndum acordat fa dos anys! Però ja se sap, la unitat d’Espanya no té preu i hi ha qui prefereix que l’economia pateixi que plantejar-se la santa unitat de l’Estat. Es preocupen pel benestar dels catalans, afirmen, mentre l’únic que han fet és un decret per facilitar la marxa d’empreses. 

Igual que no té preu, diuen alguns, la felicitat dels nens mentre patinen sobre gel a la pista instal·lada a Sant Cugat. El que no té preu és educar les noves generacions en valors sostenibles i de respecte al medi ambient i ensenyar que al mediterrani no hi ha gel per patinar ni animals africans tancats en gàbies. No serà igual d’agraït electoralment, però potser va millor per al planeta... Un dels tres eixos del govern de Sant Cugat, que repeteixen com un lloro en cada oportunitat, no era la sostenibilitat?

Mentrestant, la gran preocupació de partits com Ciutadans i Partit Popular a Sant Cugat és que es tornin a penjar els quatre draps que normalment onegen a l’edifici de l’ajuntament. Estan indignats perquè no hi ha la bandera catalana, europea, espanyola i santcugatenca des de fa setmanes. I els nacionalistes són els independentistes, diuen aquests partits a qui els preocupa una tela amb colorets. Quina mandra.

Així, entre aberracions mediambientals i declaracions d’amor a draps sense vida, s’acosta el Nadal i acomiadarem el 2017. L’any en què Catalunya havia de ser una república i que ha acabat en menys que una comunitat autònoma, on es persegueixen colors, tuits, professors, periodistes, polítics, declaracions i tot allò que fa olor de sobiranisme.