El concepte profund de República

Sant Cugat, no com les institucions que la componen, sinó com el poble que el conforma, participa molt activament en aquesta construcció republicana de la democràcia

L'últim cap de setmana es va rememorar l'entrada de les tropes franquistes a Pins del Vallès (nom que rebia Sant Cugat durant la II República) i no he pogut evitar reflexionar sobre l'actualitat política.

Durant aquests últims anys hem viscut temps convulsos, lluitant sota la pressió de noves amenaces només imaginables entre la fi del vell món i l'inici d'un nou paradigma polític.

 

És llavors quan cobra força un clam exigint un altre cop república, cristal·litzant-se en una efervescència social, on cada ciutadà i ciutadana abandona temporalment la seva individualitat i reivindica drets, garanties i responsabilitats.

És evident llavors, que les repúbliques es construeixen sota principis republicans. Aquesta obvietat sembla necessari verbalitzar-la, donat que potser s'ha assumit massa ràpid que les dinàmiques capitalistes són compatibles amb el republicanisme, entès com la garantia de llibertat, el reconeixement de la igualtat i el compromís fraternal envers la ciutadania.

Sant Cugat, no com les institucions que la componen, sinó com el poble que el conforma, participa molt activament en aquesta construcció republicana de la democràcia. No obstant això, el republicanisme és una pràctica més profunda que mers esdeveniments simbòlics. Una república només agafa consistència quan, per exemple, es lluita contra l'explotació laboral, quan el dret de l'habitatge no es veu truncat per l'especulació, quan la noció de seguretat va més enllà de la simple protecció de la propietat privada, quan l'oci de consum esdevé cultural o quan la discriminació deixa de ser una norma.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?