El senyor de les mosques
L’any passat el món anglosaxó va celebrar el centenari del novel·lista i poeta britànic sir William Gerald Golding, premi Nobel de Literatura 1983, cavaller de l’Ordre de l’Imperi Britànic i autor d’aquest llibre notable. No es pot dir que a Catalunya en féssim gaire esment però, si a penes reivindiquem els autors propis, per què hauríem de pensar en els forans?
Nascut el 1911, Golding va rebre una formació humanista i literària a Oxford, que va influir posteriorment en els seus escrits. És el novel·lista al·legòric per excel·lència, sempre disposat a despullar les dificultats de l’home per integrar-se en les normes del món natural. Sostenia que la maldat és connatural a l’home (seva és la frase, “L’home produeix maldat com l’abella produeix mel”), cosa que podem intuir ja en un dels seus títols: La crueltat de l’home sàpiens.
És aquest un novel·lista poc convencional. Malgrat l’aparença d’aventura i emoció, presenta arguments farcits d’alegories i dilemes morals que posen el lector en situacions delicades, i ens fan preguntar-nos per nosaltres mateixos. Com actuaria jo en tal o tal altra situació extrema?, ens demanem en llegir-lo. Els mites i símbols que explora al voltant del Mal exposen la fragilitat de l’ésser humà i la civilizació. Per aconseguir-ho presenta escenaris de distopia (on tot és el màxim de nagatiu possible), des d’una batalla naval a la supervivència en una illa deserta. I malgrat tot, no deixa de tenir una certa fe en la solució del conflicte.
Com s’esdevé sovint amb els grans èxits, El senyor de les mosques (1954) va haver de passar per diverses editorials fins que va trobar acceptació. El públic la va adoptar de seguit i les diverses versions cinematogràfiques que se’n van fer van ajudar a consolidar-la com una de les obres més importants de la literatura del segle XX. Sobre l’argument, simplement comentar que Golding col·loca una colla de nens en una illa deserta, i que aquests proven d’organitzar-se imitant la civilització dels adults... de manera que ja es poden imaginar com acaben.
Les seves novel·les posteriors (de The Inheritors a Darkness Visible, o la trilogia To the Ends of the Earth, premiada amb el Booker Prize el 1980) serien ben rebudes per la crítica però no assolirien el mateix èxit popular. Una curiositat final: no deixa de sorprendre que tot un premi Nobel es passés mitja vida defensant l’existència de Nessie, el popular monstre del llac Ness. D’alguna manera, és tranquil·litzador que Golding també cregués en monstres fora de l’ésser humà.