Pel gener bodes de gats i marrameus pels terrats Foto: Artur Ribera

Opinió

Els gats del gener

Vosaltres heu sentit en aquest temps les serenates que s’organitzaven a dalt de les cases?

Des de fa un temps, sembla que tot canviï, els menjars, el vestir, els treballs, els costums, els divertiments i un llarg etcètera. Es comprèn que a les bèsties i animals de companyia també els passa el mateix; deu ser la pol·lució?


Jo recordo abans que, a finals de desembre, no havies de preguntar mai quin mes era, ja que els gats amb els seus flirtejos i baralles feien molt xivarri per les teulades, anunciant que s’acostava el gener.


Ara no deu ser pas que de gats no n’hi hagi, al contrari. Sembla que la gent necessita l’estimació dels animals de companyia, ja que moltes vegades bona falta els fa. Però, vosaltres heu sentit en aquest temps les serenates que s’organitzaven a dalt de les cases? Jo diria que no, potser han canviat els seus costums i necessitats. O potser la televisió també els distreu, no ho entenc.


Hi va haver uns anys, en temps de la nostra guerra, que aquest tipus de xivarri va minvar molt, no perquè s’entristissin pel disbarat del front, sinó que més d’un va anar a la cassola d’algun veí per apaivagar les seves necessitats culinàries. Fins i tot, alguna fonda feia el seu agost servint un tipus de conill sense cap.


Un dia, una tia meva em va portar a dinar a la ciutat, en una fonda de Gràcia. Vam menjar conill amb suc, que bo que era! Un cop va transcórrer el temps, em va confessar que, passant pel costat del celobert de la fonda, va veure les pells penjades dels pobres animalons, que sense cap culpa havien de pagar els plats trencats de les circumstàncies que es vivien.