Els mercats i el comerç

No sóc el primer ni serè el últim que parlarà d’aquest tema, ni tan sols és la primera vegada que en parlo en aquest mateix mitjà. I si torno a parlar-ne, és perquè sovint quan parlem de comerç ens oblidem dels mercats. No falta justificació perquè encara que és comerç com l’altre tradicionalment ha estat a l’empara de les administracions locals, ja que antigament s’entenia una obligació d’aquestes assegurar l’aprovisionament alimentari de les ciutats i dels seus habitants.

És cert que quan parlem de comerç, molts cops ens oblidem dels mercats o no els incloem en els nostres discursos i comentaris, però aquesta és una qüestió ha començat a passar a la història. Els mercats són un element dinamitzador de les del seu entorn de ciutat i del seu comerç com s’ha pogut veure en els darrers dies en el Mercat Vell, però a demes cada cop segueixen més patrons del comerç tradicional al qual estem habituats i veiem canviar diàriament.

En la nostra ciutat hem pogut veure ara fa poc d’un nou mercat que segueix un model molt diferent del que enteníem com mercat o el que recordàvem com mercat municipal. Per altra banda a Mira-sol també podem gaudir d’un altre format de mercat que s’allunya bastant del que són els nostres records de mercat.

Dintre de poc s’obrirà un nou mercat en la zona de Volpelleres i tot això en s fa pensar en quelcom que fins avui no hi prestàvem atenció. Tots els mercats tenen un format diferent que s’acosta més al concepte d’activitat comercial “temàtica” que a la d'activitat comercial de compra de quotidianitat.

I és el qui ha canviat no és el mercat ni les seves necessitats, el que ha fet un canvi radical és el client que es dirigeix a aquests espais. El client quan va a comprar vol tenir una experiència diferent, vol convertir l'acte de comprar en quelcom més que fer aquesta rutina. En aquesta situació ja s’hi ha trobat el comerç de carrer però ara comença a ser evident en els mercats i per això hem de canviar el model.

El segle XXI si té alguna cosa diferencial a l'anterior, és que el comerç està fonamentat en la demanda i no en l'oferta com estava en el segle XX i aquest fet marca la necessitat que la compra no sigui tan sols una transacció econòmica sinó que en molts casos tingui una componen emocional important. Per tant els mercats i el comerç cada cop estan més a prop i poden compartir i complementar els seus models.