Tornant...

Les vacances d’estiu són prou curtes per molts, però de ben segur prou llargues per tots, perquè ens adonem que, per més que el canvi d’any es produeix al desembre, tot ho tenim muntat perquè, en realitat, esdevingui ara.

Ja no són tan sols els col·legis que marquen la pauta, sinó que a poc a poc van sent la resta d’activitats, tant professionals com personals, que tenen un abans i un després de l'estiu. Ja sabem allò de les bones intencions. Ara és el moment de pensar en els famosos vint-i-un dies per tal d'aconseguir aquelles coses que ens costen.

Segur que tot això és veritat i segueix sent vigent. Però a això s’hi afegeix que en un entorn social, econòmic i vivencial, en l'àmbit personal les coses ens passen tan ràpid, que a més de passar-ne moltes, els escenaris en les que passen són d’una caducitat sorprenent. Qualsevol desconnexió amb la realitat de cada dia és cada cop més difícil de pair.

Afrontem uns mesos complicats i transcendents. Mentre molts feien un necessari i merescut descans, aquest any com cap més en els darrers cinquanta, no s’ha aturat la màquina dels esdeveniments i tant a Catalunya, com a Espanya, com al món, han passat fets molt significatius que cal tenir presents perquè ens marcaran la realitat dels anys vinents.

Bé que gràcies a la tecnologia podem tenir actualitzada la informació del nostre entorn més proper de forma recurrent i continuada. Bé que disposem dels mitjans necessaris per establir qualsevol comunicació que pensem necessària, però ara més que mai, en tornar, tenim la sensació que el món, tant si volem com si no, no s’atura, sinó que cada cop va més ràpid i que hi hem d’aprendre a conviure.