Ep, que parlem de tu!
Aquest dijous reneix el Diari de Sant Cugat amb nous continguts i amb una imatge renovada
Quan el Diari de Sant Cugat va néixer sota el nom de Els 4 Cantons l’any 1992 jo era un marrec. La meva feina era jugar amb He-mans, veure Bola de Drac, treure bones notes i creure que podia ser arqueòleg com L'Indiana Jones. Al meu voltant, però, passaven coses molt rellevants per a la ciutat on visc. S’inauguraven els Túnels de Vallvidrera, es cobria la riera a la rambla del Celler (que ara és el meu carrer!), Sant Cugat reneixia culturalment amb el Teatre-Auditori i els cines... I tot quedava recollit, explicat i analitzat pels periodistes que llavors treballaven als mitjans locals.
I és que, per molts Jocs Olímpics que hi hagués a Barcelona i molta guerra del Golf que ocupés portades a la premsa generalista, a la teva ciutat hi passaven moltes coses que moltes vegades t’afecten molt més que declaracions de polítics al Parlament, resultats esportius del teu equip preferit o cròniques d’obres de teatre que s’han fet a altres municipis... I aquesta és la màgia del periodisme local.
Els diaris, ràdios i webs locals parlen de tu. Parlen del Cros que ha corregut el teu fill, de l'establiment que obre al costat de casa teva, de la proposta política que vol canviar el barri on vius i de l’actuació que ha fet l’entitat a la qual pertanys. Els protagonistes de les notícies sou tots vosaltres. Us veieu a les fotos, sortiu als vídeos, coneixeu els afectats de la notícia i molts cops, d’alguna manera, els afectats (en positiu o en negatiu) també sou vosaltres.
Per això és tan important que hi hagi periodisme local i que sigui igual de rigorós, treballat plural i independent que els “grans mitjans”. I és que moltes vegades es parla del periodisme local com una escola del periodisme. Com si escriure el que passa “al poble” fos la segona divisió dels reportatges i les cròniques. Doncs no! Tant periodisme és un 30 minuts sobre les eleccions als Estats Units com un reportatge sobre la crisi a les entitats culturals i esportives de la teva ciutat per culpa de la manca de recursos econòmics.
No és cert que el periodisme local sigui un banc de proves. De fet, molts cops en un diari local tens accés a fer coses molt més interessants que repicar notes de premsa que és el que es fa quan comences en un "gran mitjà" recent sortit de la universitat o fent pràctiques. Encara recordo la il·lusió amb la que vaig anar “a vendre” la meva primera contraportada al director del Diari de Sant Cugat, Josep Maria Vallès. O el meu primer reportatge A fons sobre les cues que s’havien de fer per renovar-se el DNI a la comissaria de Sant Cugat. Aquella entrevista a Quimi Portet i aquella notícia sobre un problema ben local simbolitzen tot això que deia... Notícies poden ser molt molt interessants i útils per algú que viu a la mateixa ciutat que tu.
La conclusió és que per totes aquestes raons és tan important que avui surti un nou Diari de Sant Cugat. Més fresc, amb una millor imatge i amb nous conceptes i continguts que aviat descobrireu. Seguirem parlant de tu. Estigues atent!
Segueix @JrArmadas a twitter.
Més informació