Joan Fàbregas, un grandíssim actor

Se’ls pot confiar tot amb la certesa que brodaran el personatge i elevaran la representació

Quan escric aquestes línies ha transcorregut més d’un mes d’ençà de la mort de Joan Fàbregas, però és ara que em toca publicar el meu article al TOT i no volia deixar de dir algunes coses sobre aquest actor extraordinari.

L’any 2006, els veïns de La Serreta em van demanar de dedicar una edició del Bosc Literari a una temàtica relacionada amb la nació catalana, i vaig concloure que es podria dir “El pensament català a través de la història” tot exposant-hi petits fragments d’aquest pensament escrits per persones eminents dels Països Catalans, com ara Pau Casals, Pompeu Fabra, Francesc Pujols o Joan Fuster. En el cas de Pau Casals, vaig seleccionar el seu meravellós discurs a la seu de les Nacions Unides, l’any 1971, i per al dia de la presentació oficial vaig demanar a Joan Fàbregas que el declamés, cosa que l’entusiasmà perquè, com Casals, estimava profundament Catalunya.

 

De fet, se sabia el discurs de memòria sense haver tingut mai oportunitat de declamar-lo i frisava perquè arribés el dia convingut. Però l’atzar, malauradament, no li ho va permetre, ja que la salut de la Montserrat, la seva muller, es va deteriorar molt i ell, com és lògic, n’havia de tenir cura. No he oblidat, tanmateix, com li va doldre haver de renunciar a dir aquell text, i el munt de vegades que m’ho va recordar.

Joan Fàbregas era un grandíssim actor, un actor d’aquells sense els quals és impossible que els personatges d’una obra siguin creïbles. Són actors als qui se’ls pot confiar tot amb la certesa que brodaran el personatge i elevaran la representació. A mi, en Joan sempre em va recordar el fabulós Edward Everett Horton, actor favorit d’Ernst Lubitsch capaç d’eclipsar l’heroi i l’heroïna, per estelats que fossin, tan bon punt apareixia.  

 

Veure Joan Fàbregas en un escenari, doncs, constituïa una lliçó d’interpretació en si mateixa, perquè era d’aquells actors que fan que sembli fàcil un art que és terriblement difícil. Gràcies Joan, perquè ha estat un plaer immens gaudir-te com a persona i com a actor. Duies el teatre a la sang i molts autors van veure enriquides les seves obres precisament perquè tu les interpretaves.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?