L’art per viure
Aquest és un gran col.lectiu i aquí hi entra des del que té a veure amb l'escena, les arts plàstiques etc. Un país es mesura per la seva capacitat de fomentar i retenir la seva cultura i els seus creatius, i el nostre es destaca per produir artistes, però després deixar-los orfes. No és nou, els nostres grans plàstics van ser reconeguts aquí després de triomfar a París o NovaYork. M'imagino avui un pintor o un escultor al seu estudi sol i sense gaires possibilitats de vendre una obra. La mortalitat de galeries al païs és greu i l'oferta, com en altres àmbits, depassa de llarg la gairebé inexistent demanda.
Parlem d'artistes plàstics però ho podríem fer de ballarins, gent de teatre, músics etc..No és època d'amor per l'art i aqui res ho posa fàcil. Les dificultats per sobreviure van crear grans artistes, però saber que molts han de fer cua a Càritas i que estan en la pobresa més extrema, em trenca el cor.
Segueix @R_Grau a twitter