La gran nevada
Em vull curar en salut, estic davant l’ordinador i són les set de la tarda de dijous, el dia que tots havíem d’estar colgats per la neu
Els nens i nenes, pobrets, s’han trobat amb un dia de festa però han vist frustrades les espectatives de llençar-se boles de neu i de fer ninots al mig del carrer. Algú els hauria d’explicar a ells, i a tots, que a l’hivern fa fred i potser pot nevar. Tots els plans d’emergència s’han activat pel tsunami blanc.
Segurament que les nostres administracions socarrimades de la gran imprevisió de fa dos anys han pensat; -"Aquesta vegada no ens enganxarà!" I no els ha enganxat. Val més que sobri que no que en falti! que deia la meva àvia. Segurament tenia tota la raó però avui dijous a les set de la tarda, tinc la sensació que algú s’ha passat de frenada.
Segueix @R_Grau a twitter
