De fredes i calentes

La norma que l’Ajuntament va aplicar a les zones comercials de la ciutat fa uns anys canvia i s’aixeca la veda de poder tornar a instal·lar oficines bancàries, immobiliàries, etc. Tot i que ara no cal, ja que tant un com l’altre sector gairebé han desaparegut. La iniciativa està molt bé i és una demanda que feia temps reclamaven els propietaris de locals que veuen com passen els mesos amb el cartell a la porta. És millor una persiana oberta amb algun tipus d’activitat que veure un paisatge tancat i en lloguer o venda. El que també convindria és aplicar un altre tipus de regulació comercial que eviti el canibalisme d'un negoci que funciona fins que la competència obre a la porta del costat.

Això és el que està passant amb l’actual moda del pa artesà. Fa un any va obrir una destacada botiga on la gent hi fa cues per un producte que fins ara es venia amb més o menys qualitat a tot tipus d’establiments, benzineres incloses. Els consumidors volem recuperar l'olor i el gust d’allò que és autèntic i el pa ens evoca moltes sensacions i ens porta a la infantesa. Des que el forn de la Mari de Mira-sol va tancar, era difícil trobar pa, pa, i només era possible amb contades excepcions.

La cruïlla de Francesc Moragas amb Sant Bonaventura s’ha transformat en un petit mercat on els productes d’alimentació han donat un atractiu interessant a la zona. Embotits, carn, pa, fruita, queviures de tota mena, tot a quatre passos. Però al forn li ha sortit un nou competidor i ja en són tres a tocar i un que aviat s’instal·larà a la plaça de Barcelona, i diuen que la taca d’oli panarra no quedarà aquí... Visca la competència, però entre poc i massa. Potser hi ha un estudi que ha descobert que els santcugatencs som devoradors compulsius de rodons, baguettes, panets i barres. Però crec que el negoci no deu donar per a tant. Cal regular les zones fredes però les calentes també.

Segueix @R_Grau a twitter