Són els vostres fills, sí, però són persones diferents, que gairebé segur seran diferents de com us els havíeu imaginat, i que, per petits que siguin, capten tots els missatges directes i sobretot indirectes que reben de vosaltres.
I, de forma especial, no són un "objecte" vostre per lluir davant dels altres. Evitem (encara que sigui gairebé inevitable!) de comparar uns nens amb els altres. Cada criatura és diferent: una camina abans, l'altre parla més tard; una s'entreté molt tota soleta, l'altre reclama l'atenció de l'adult a cada instant; una és molt empàtica, l'altra va a la seva; una és endreçada i l'altre no tant; una fa cas a la primera i una altra... a la tercera.
I evitem de fer comentaris sobre aquesta criatura quan els pugui sentir. Tant si són bons, no tan bons o aparentment innocus. Quan una criatura sent sovint que és molt entremaliada, desordenada, tal vegada s'ho acabi creient. Recordo el cas d'un nen, d'aquests de vida, que sempre estan a punt per menjar. Ell havia sentit diverses vegades, en boca de pares o avis: "És que el Pol sempre té gana!". Després, és clar, quan demanava un gelat abans de sopar i li deien: "no, que no tindràs gana per sopar!" ell responia "jo sempre tinc gana!".
I de forma especial evitem de fer repetidament comentaris sobre el seu físic: que si és molt alta o baixa, grassoneta o primeta, guapa, bufona o divertida. Allò que diem fomenta actituds en el nen, d'acceptació o de rebuig. Mirem la persona en el seu conjunt. Acceptem-la i valorem-la com és. No fem de l'estètica i l'aspecte físic un aspecte cabdal. Ja prou que la nostra societat estableix una "tirania" de l'estètica que afecta totes les edats, i que és la causant de molts problemes com l'anorèxia o la bulímia. Sabíeu que el 40% de les noies de 15 anys no estan satisfetes del seu aspecte físic?
No puc deixar de sorprendre'm quan, a la platja, per exemple, veig un grup de tres o quatre noietes que en lloc de gaudir del mar i la platja només estan pendents de les fotos i selfis que es fan. I encara em sorprèn més quan són els pares de la nena de quatre o cinc anys els que no paren de fer-li fotos, ara posa't així, ara posa't aixà, ves que no s'embruti el vestit! Ah! I un cop acabat el reportatge fotogràfic no us penseu que juguen amb la nena, no! La deixen de banda i miren les fotos!
Deixem que els nens i les nenes puguin ser nens i nenes. Que juguin, que si s'embruten, no passa res. I ara que és temps de vacances gaudiu també jugant amb ells, desinhibiu-vos! És molt saludable pel cos i per la ment fer-se, per exemple, un bany de fang o d'algues! La societat ens imposa moltes exigències i tensions.
Deixem-les anar. Gaudim de les persones que estimem i si arribem més bruts a casa, potser també ens sentirem alliberats!