La Nit de l'Art
La Nit és fosca, no deixa veure els estels i això que ara fa 25 anys Sant Cugat tenia 10 espais d'art
És molt fosca la Nit de l'art a la nostra ciutat; històricament, no hem sabut situar-la entre les ciutats d'art del país, ni durant el segle XX ni en aquest segle XXI.
Sant Cugat és coneguda pel Monestir i les obres d'art que es conserven en el recinte des del segle XII al XX, aspectes que fan que tinguem visitants interessats en aquest majestuós monument.
Durant el segle XX es va produir un fet de modernitat: la renovació de l'art del tapís, que va tenir ressò en l'àmbit de tot l'estat. Va passar a la Casa Aymat per on, durant els anys 60 hi participaren gran part dels artistes importants del país. Aquest centre pioner no ha acabat de tenir el reconeixement esperat. Tan difícil és realitzar una museologia que ens projectés com a ciutat del tapís, com passa a Madrid o d'altres indrets d'Europa?
La Nit és fosca, no deixa veure els estels i això que ara fa 25 anys Sant Cugat tenia 10 espais d'art, entre públics i privats. Començava a veure's la llum de la matinada, però va durar ben poc, i va comportar el desencís col·lectiu que avui continua.
Les polítiques públiques i privades no han estat prou encertades. Amb els canvis de legislatures el projecte d'art no ha tingut la continuïtat esperada. El fet més sonat va ser la manera d'entendre el concepte que es volia donar a la Casa Aymat, per part dels alcaldes Aymerich i Recoder. El primer va projectar un centre dirigit per l'artista Grau-Garriga i el segon va convertir el centre amb despatxos de diferents associacions, quedant el tapís limitat en una sola planta.