Plataformes que uneixen

Quants cops hem sentit parlar del barri de Sant Francesc i de la carretera (des de fa un temps Avinguda) de Cerdanyola com la part de Sant Cugat de darrere el monestir. El galerista Josep Canals s’ha fet un fart de reivindicar un millor tracte per a aquesta zona santcugatenca. Però allò que sempre s’ha destacat és que es produeix un tall entre un costat i l’altre de la nostra joia arquitectònica. Aquest tall des de fa uns anys es diu Avinguda de Francesc Macià.

Hauré creuat milers de vegades aquesta frontera psicològica, tot anant a la feina. Certament, el paisatge humà canviava una mica a mesura que m’acostava a l’empresa, ja fora del nucli urbà. Però no tant pel fet que aquella zona sigui substancialment diferent a la resta del nucli urbà -crec que això és un mite que hem mantingut al llarg del temps, però que fa anys que ja no és  així-, com pel fet que em trobava amb moltes cares conegudes arran de la meva experiència laboral.

Acaben de construir una plataforma en el creuament avinguda de Francesc Macià/carrers de la Torre i de la Creu. No sé si tècnicament és el millor que es podia fer, ja que no hi entenc un borrall, però alguna cosa ha millorat. Ara bé, em sembla que no implicarà un gran canvi, en el sentit que ambdues parts del monestir quedin més ben connectats, tant físicament com psicològicament, si no acabem el que està previst, la vianantització del carrer de la Creu i d’una part de l’avinguda de Cerdanyola. M’ha semblat llegir que els comerciants de la zona no estan gaire contents, segons dedueixo del fet que reclamin que segueixin passant cotxes pel carrer de la Creu i ressuscitin el soterrament de l’avinguda de Francesc Macià en el tram en qüestió (dues demandes que em semblen contradictòries, per cert). Això és un clàssic, totes les vianantitzacions han generat conflictes. Però només un gran eix comercial que vagi del passeig de Torreblanca a l’estació aconseguirà allò que Canals, i suposo que molts altres veïns, han reivindicat durant anys. Si ens hem de connectar, connectem-nos de veritat. I, a més, fem comerç.