Tot i les diferències amb els temps passats, la màgia segueix present Foto: Artur Ribera

Opinió

La Nit de Reis

La nit de Reis per als petits era una disbauxa

La nit màgica de Reis. Els seus orígens es perden en la foscor del temps. És la nit més esperada per la quitxalla i també per molts de més grans. Sempre s’ha celebrat amb molt entusiasme, fins i tot en temps de guerra, encara que amb el nom canviat perquè aleshores s’anomenava “La Setmana de l’Infant”. Començava el dia de Cap d’Any i s’acabava el dia sis de gener. En aquell temps, els Reis deixaven les joguines a les escoles i llocs oficials per repartir-les als infants. D’aquesta manera s’estalviaven haver de pujar per finestres i balcons.


Abans de la guerra, però, la nit de Reis per als petits era una disbauxa. Uns arreplegaven les espardenyes o bé les sabates velles, les posaven ben netes a la finestra o al balcó; altres omplien un senalló de garrofes i civada i ho posaven al costat del calçat perquè els camells i cavalls poguessin menjar. Tots amb les seves cartes a sobre perquè en aquell temps les cavalcades no es feien com ara. Els Reis havien de llegir-les mentre repartien les joguines.


Normalment demanàvem, com sempre, el cel i la terra, però ens deixaven el que podien perquè el pressupost era molt just. A les noies, la clàssica “Pepa” de cartró amb ben poca roba; als nois, un camió de fusta, totes les rodes del qual ballaven com si estiguessin marejades i, amb molta sort, algun cavallet de cartró que si intentaves pujar-hi a sobre, no et durava fins a migdia. Quan es desbarataven, tornàvem a agafar el nostre tren de llaunes de sardines, que costava poc, i al qual sempre es podien afegir més vagons al darrere.