La vaca suïssa
Cal desmentir amb fets la sortida sarcàstica de Bertolt Brecht quan diu: “T’he ensenyat a ser honrat perquè no ets llest”. D’aquesta mena de “llestos” dissortadament el món n’és ple
Chuang-tzu (filòsof xinès del s. iv abans de Crist) ja deia: “Roba un clau i seràs penjat com un malfactor; roba un regne i et convertiràs en el seu príncep”. Com en els jocs de màgia, la gran corrupció desapareix sota el mantell de poders intocables o es dissol com una bombolla de sabó en mans d’experts en dret que desconeixen la justícia.
Mentre els “mercats” reclamen més rendiment, la vaca suïssa pastura ubèrrima als prats on el cucut canta tot l’any i s’alimenta del pinso que prové d’arreu. Ningú no la pot munyir. Està protegida per la complicitat i els silencis dels seus proveïdors invisibles i gelosament agressius. En el seu bestiari, el poeta Joan Oliver ja fa dir a la “vaca suïssa”: “Prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta”. I acaba: “jo sóc la vaca de la mala llet”.