Jofre Llombart

Opinió

La vaga encoberta de Renfe

Aquests dies de notícies històriques pel nostre país estan ecplipsant-ne una altra sobre el què està passant a Renfe. Molts lectors del TOT s’hi hauran trobat si han agafat la R-8 a Sant Cugat. Una vaga encoberta dels seus treballadors. Una injustícia pels usuaris i un acte de supèrbia per part de la minoria que controla les vies. Dilluns hi va haver una vaga “legal”. Fins aquí, tot correcte. El dret a vaga és, i que ho sigui per molts anys, un dret inextirpable de qualsevol democràcia. Però precisament és aquesta democràcia que garanteix el dret a vaga, la que hauria d’actuar davant d’aquesta tirania. Que els treballadors tinguin el poder de fer funcionar els trens no els dona dret a decidir unilateralment quin ús se’n fa. Per això hi són els gestors (que d’altra banda porten uns anys, els de Renfe, cobrint-se de glòria). De la mateixa manera que els bombers no decideixen quin foc anar a apagar; hi van i punt.

Les vies de tren són un espai públic i es mereixen el mateix respecte que qualsevol altre. Aquestes accions de vaga encoberta, de sabotatge de baixa intensitat, de gota malaya, no beneficien a ningú. Els usuaris fan tard o no arriben directament. I els treballadors es fan antipàtics perquè la raó que puguin tenir (no m’hi fico) la perden en les formes. Entenc que una vaga pretén ser un mètode de pressió cap a una empresa i que també serveix per sensibilitzar la societat sobre el problema que els separa. Doncs bé, aquestes maneres de fer van en el sentit contrari. I si fan a la inversa: que siguin puntuals, que tinguin els trens impecables i –això sí- que no comprovin si s’ha pagat el bitllet. Ja veuran com, en dos dies de no fer caixa, els usuaris es posen de part seva i Renfe s’asseu de seguida a negociar.

Segueix a @jofrellombart a twitter