Jordi Tolosa ens presenta una mostra dels seus treballs al Centre d'Art Maristany de l'11 de febrer al 4 d'abril on l'autor reflexiona al voltant de les coses invisibles, inexplicables, misteris, en definitiva, que acompanyen el fet de viure.
Poder és que és un tema al qual tinc una afició malaltissa. Poder és que a la meva sensibilitat sembla que li parlin a cau d'orella quan algú fa un discurs sobre els misteris que ens envolten. El cas és que a mi, personalment, em sedueix moltíssim aquesta mostra.
Misteris.
Quan l'aire s'estova per un instant i neix la poesia de les coses amagades.
Quan ens qüestionem quelcom inabastable al voltant del fet d'ésser viu.
Quan mirant el mar ens preguntem, en quin punt exacte comença l'horitzó difuminat.
Quan una lenta mirada de biaix d'un desconegut o desconeguda ens revela veritats.
Quan davant de l'absència dubtem.
Quan podem llegir l'escorça d'un arbre com si es tractés d'un manuscrit.
Quan la llum del sol es filtra entre les fulles, fent-nos "tintinetes", i ens duu a un estat d'introspecció, dolça introspecció.
Quan davant de la immensitat ens sentim molt petitons.
Quan hem fet un discurs de com lluiria la nostra vida a partir de les nostres eleccions en negatiu.
Quan volem abastar la magnificència de l'existència i arribada d'un nadó.
Quan petits i grans miracles ens sorprenen.
Quan el secret i el silenci ens vesteix.
Tolosa reflexiona sobre els misteris, filosofa a partir de les seves formes amb les seves preguntes i respostes, dialoga arran del seu treball amb qüestions, que són íntimes, lligades a la seva persona, però que també són universals i per tant, també són nostres.
És aquella sensació tossuda que apareix en el moment més inoportú i ens diu que se'ns està escapant quelcom, que, a banda del món tangible i mesurable, existeix una sinergia entre totes les coses i individus que fa més ric l'Univers.
L'Art és una porta. Jordi Tolosa, la deixa entreoberta perquè puguem donar una ullada i enriquir-nos amb les seves divagacions i diàleg entre la seva obra i aquestes qüestions.
Veurem o s'encendrà al nostre enteniment una llumeta que il·luminarà la foscor?