Model de ciutat, un encàrrec del Consell de Ciutat

L'Ajuntament de Sant Cugat, en constituir el Consell de Ciutat, va encarregar-li diferents responsabilitats entre les quals hi havia la de desenvolupar un potencial model de ciutat pel futur del nostre municipi, mitjançant un Grup de Treball específic, constituït per Robert Savé (coordinador), Carles Castell, Rebeca Galan, Cristina Urriza, Bibiana Tesanovic, Gemma Garcia, Xavier Humet. Aquest es va presentar l'11 de juliol, en sessió oberta en la seu de la sala de Plens de l'Ajuntament.

Més info: Sant Cugat repensa el seu model de ciutat

És fruit d'un treball plural i coral, com correspon a la diversitat desitjable en una ciutat de quasi 100.000 persones i està pensat pel 2075, per tal de forçar estratègies més enllà de les tàctiques polítiques dels períodes de 4 anys actuals. Els seus objectius marc que tracten d'equilibrar un municipi econòmicament asimètric, socialment discriminador i amb una profunda necessitat de canvi de paradigma són:

• Reduir les diferències econòmiques, que inexorablement porten a una centrifugació de joves, vells i professionals de baix salari.
• Incrementar la força centrípeta, que recuperi la vida en els barris, en entitats i carrers, que generi vida i per tant benestar... Primer pas per la salut social/individual.
• Repensar-nos, que i com volem que sigui a partir de demà, si una ciutat jardí, un centre de serveis..., o un lloc amb oficis, on treballar bé sigui el símbol característic i diferencial de la nostra ocupació, el qual passa pel debat des del mutu coneixement, és dir, una ciutat interconnectada des dels barris, entitats, individus a l'Ajuntament i l'inrevés; és important generar un procés bijectiu dinàmic i al mateix nivell.
• Repensar la relació població/municipi/ens gestors de l'aigua i l'energia, ja que són béns públics escassos, i més que ho seran, necessaris per a la vida. Cal pensar-ho com un servei d'àmbit universal de béns comuns.

És imprescindible dissenyar una estratègia de sostenibilitat alimentària, i ha de fer-se des de la realitat, que el municipi està en una zona d'estricte secà i, per tant, de baixa productivitat. Aquí el sentit comú, la complementarietat entre municipis i la consideració que l'aliment és un bé bàsic, poden ser claus per gestionar incerteses i desproveïments, reals i especulatius. És important la producció, però al mateix nivell la conservació / distribució i l'educació alimentària.

És cabdal ser imaginatius en el tema habitatge, tant en la reserva de sòl com en plantejaments de canvi d'habitatge uni a pluri, tot mantenint i homogeneïtzant la ràtio habitant/verd urbà, per sobre dels 10m2 actuals.

Cal considerar que Collserola, en ser un parc del país, requereix el disseny d'usos compartits i poc agressius amb el medi, tot mantenint les funcions del gaudi, la salut, l'alimentació, la prevenció del foc forestal, el manteniment dels cursos d'aigua... A la fi, de l'ús d'un paisatge resilient.

No és un somni, és una via vers un nou model per Sant Cugat concretat en 19 punts, que inclouen sempre la sobrietat, per assegurar una bona vida per tothom, el que hi som i els que vindran.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.