Cinta Caballé, periodista

Opinió

Qui és el porc?

Hi ha espectacles que, per la seva cruesa, em resulten patètics i de dubtosa qualitat humana. Les batudes de senglars, en són un exemple

Entre moltes altres coses, una servidora es declara totalment defensora dels drets dels animals. Amb tot, entenc que les persones en mengin (jo no), i que quan hi ha excés de població d'alguna que altra espècie, sigui necessari fer-ne neteja. El que no entendré mai, sota cap concepte (encara que em persegueixin a mi a trets), és la manera com és fan de vegades les coses.

A Collserola estan fent batudes de senglars. I no ho escric per com es fa aquí, sinó per com es fa a totes bandes. Amb això no voldria generalitzar (vull creure que no tots els caçadors són iguals), però vista l'experiència, queda clar que la seva és una afició sobradament sàdica i mancada de qualsevol tipus de sentiment benèvol envers els animals.

Liar-se a trets amb animals per hobby em sembla deplorable, però a sobre, no encertar-la a la primera, i enviar els gossos a veure si rematen la feina (tot i saber que, segurament, acabaran malparats) ja ho diu tot.

El passat dissabte es va veure una d'aquelles escenes que sóc incapaç de suportar. Senglar ferit. Els gossos l'acorralen i s'hi llancen a atacar-lo (no culparé els gossos, els han ensinistrat per a això), i el senglar, per por i instint, ataca els gossos. Resultat: un espectacle esfereïdor, el senglar massacrat, els gossos malferits, i els caçadors esperant a l'altra banda de la muntanya (això sí, orgullosos perquè, amb tot un dia, n'havien caçat “uns deu o dotze” dels milers que n'hi ha... doncs si amb una hora passejant te'n trobes sis o set!). I tot aquest espectacle mentre aquells que volen gaudir de la natura assisteixen atònits al festival de sang i crits. Lleig i inhumà.

Primera pregunta que se'm planteja. No hi ha cap altra manera de caçar seglars? I, si és a trets, no es poden assegurar, disparar bé, i que l'animal no pateixi? Segona pregunta. Què passa amb els gossos ferits? No seria el primer cop que m'assabento de gossos de caçadors abandonats malferits a la seva sort, o que el propi caçador els clava un tret perquè, és clar, aquell animal “ja no serveix”, i curar-lo és massa car i no val la pena. “Total, és un animal...”

No entendré mai aquesta darrera afirmació. Qui és capaç de fer-li mal a un animal, és capaç de fer-li mal a una persona. D'això no en tinc cap dubte. No són “tan sols animals”. És com ens comportem envers ells el que també ens defineix com a persones.

A mi que em perdonin, però de vegades no em queda clar qui és l'animal de la història.

Segueix @CintaCC a Twitter