Sant Cugat tria: Repressió o República

Sant Cugat és una ciutat independentista consolidada. Tan sols cal mirar la composició del Ple municipal (18 dels 25 regidors són clarament independentistes), o la victòria d'ERC les darreres eleccions espanyoles (a Sant Cugat) o la gran participació santcugatenca a l'1 d'octubre del 54,8%.

També, podríem pensar que a hores d'ara tot el peix ja està venut. Podríem pensar que si l'1 d'octubre i l'empresonament d'en Raül Romeva, veí nostre, no han convençut prou, ja no hi podem fer res. En aquesta situació (donar-ho per guanyat o donar-ho per impossible) reconec que pot ser temptador abaixar la guàrdia.

Però, en aquesta campanya és gairebé un deure entregar-s'hi a fons. Per què tenim als Jordis, en Forn i l'Oriol Junqueras a la presó. I encara que sembli que no, el nostre vot pot forçar l'alliberament dels presos polítics. En aquestes eleccions ens juguem la continuïtat del 155 en forma d'un govern de Ciudadanos o fer guanyar ERC, capaç de posar d'acord l'independentisme i garantia per reprendre amb més força el camí cap a la República.

D'arguments socials tampoc en falten, la feina feta ens avala. Amb poques eines, els republicans hem fet polítiques socials molt avançades i necessàries. Hem conquerit (gràcies a la societat civil) el 1r dret social post esclat de la crisi, la Renda Garantida de Ciutadania, hem nacionalitzat hospitals (no s'havia fet mai abans), hem començat a excavar les fosses del franquisme... Però tot això ha quedat escapçat pel 155. De nou, s'evidencia que no hi ha política social si no hi ha República.

Així doncs, gent de Sant Cugat, espolsem-nos la mandra i el 155, arguments amunt i a vèncer!