Sóc d'esquerres però voto CiU
Aquesta frase podria ser certa a Sant Cugat si analitzem les enquestes i els resultats electorals
Parlo del rovellat eix dreta-esquerra. Furgant per l’hemeroteca del Diari de Sant Cugat he trobat una enquesta que es va publicar poc abans de les eleccions municipals del maig del 2011. El sondeig revelava que CiU arrasaria i ho va fer. Va treure un 46% dels vots emesos i ara té 15 regidors de 25. D’aquella enquesta, en la qual vaig participar jo mateix fent preguntes al carrer, en va sortir una altra dada interessant. El 45% dels santcugatencs preguntats es declaraven d’esquerra. El percentatge pujava al 47% si hi sumàvem els que deien que eren de centre-esquerra o extrema esquerra.
El centre dreta, sumat a la dreta i l’extrema dreta suposava un minso 14%. El centre en canvi era reivindicat per un 30% de la població.
Va arribar el moment i de votar i va passar el mateix que ja havia passat a les dues eleccions anteriors (les del Congrés de Diputats espanyol i les del Parlament de Catalunya). Entre CiU i PP sumaven gairebé un 60% dels vots a Sant Cugat sent en tots tres casos la primera i la segona força a la ciutat. Els dos partits de dretes triomfaven, una vegada més, en una ciutat que es defineix com d'esquerres.
Fins i tot afegint tota la gent de centre (30%) als de dretes (14%) no surten els números. Aquest fenomen té la seva explicació. Dir que ets d’esquerres “mola”. Ets l’evolució del que abans eren els “progres”. L’hereu del maig del 68, dels hippies, de la gent que lluita per un món millor, més just i més verd.
En canvi molt poca gent diu que és de dretes obertament. Fins i tot els militants de CiU diuen que són de centre o com a molt, si el cigaló va més carregat del que és habitual, admeten el centre-dreta. Però dreta sola sona a vell. Gris. Defensor dels bancs. Conservador. I paraules encara més lletges com “religiós”. Ai las!! No es pot dir alegrement que un és de dretes. Tanmateix, en la intimitat, la majoria dels santcugatencs ho són. Ep, que no és res dolent, eh. La idealització de l’esquerra és tan falsa com l’excessiva estigmatització de la dreta.
I ja se sap que en democràcia ningú té la raó. Tota opinió és vàlida o com a mínim discutible. I és per això que la gent no s’hauria d’alarmar si es diu que Sant Cugat és una ciutat de dretes. I si no us ho creieu espereu al dia 25 de novembre. M’hi jugo un entrepà al Baobab a que a Sant Cugat entre CiU i PP passen del 55% dels vots emesos. Què us hi jugueu? I ara que he fet molts amics nous amb aquesta columna m’acomiado fins el mes que ve, just abans de les eleccions. Fins aviat
Segueix @JrArmadas a twitter.
Més informació