Esther Madrona, publicitària. FOTO: A. Ribera

Opinió

Som de Sant Cugat

Cada cop crec més fermament que els de Sant Cugat som una espècie diferent, tenim les nostres pròpies normes de conducta i d'actuació i ens agrada dir que som de Sant Cugat del Vallès

És evident que a cada lloc s'acaben marcant una sèrie de comportaments tipus, compartits per unes persones que formen un grup i, al mateix temps, extensibles a d'altres grups ben diferents entre si. A Sant Cugat, sigui pel que sigui, s'ha creat la “marca Sant Cugat” que, per A o per B i d'una manera o altra, hem volgut “exportar”.

Hi ha qui diu que, amb la boca ben plena, és de Sant Cugat: ciutat modèlica amb carrers intel·ligents, fanals de colors a la Rambla del Celler, parcs empresarials, grans empreses, zones verdes, restaurants i hotels de categoria....

Però també hi ha qui presumeix de ser de Sant Cugat per altres coses: perquè ens agrada trigar una hora per anar des de l'estació fins al Monestir perquè no pares de saludar i xerrar amb gent que et trobes pel carrer, perquè sentim que fem una tasca molt important per al nostre poble, perquè encara queden coses que fan pensar que som poquets i ben avinguts...

Jo sóc del segon grup: fujo de les aglomeracions i de les artificitats, m'agrada sentir-me viva en el meu dia a dia i pensar que faig alguna cosa pel meu petit gran poble. Sóc molt feliç quan algú em pregunta si a Sant Cugat s'hi fan coses populars i jo dic que sí, i que no ens podem queixar del que fem... Ah, i m'encanta remarcar que no sóc de Barcelona, que sóc de Sant Cugat i que no marxaré d'aquí fins que ho hagi de fer perquè no puc pagar-me un lloguer.

Segueix @esthermadrona a twitter