Érem molts!

Durant tot dissabte a la tarda, i part de la nit, Terrassa es va omplir de bastoners i bastoners d'arreu de Catalunya. Pel centre de la ciutat sonaven cops de bastons i picarols, a banda de gralles, timbals i tota mena d'instruments per acompanyar els balls de bastons.

A Sant Cugat fem una mena de balls, que es poden caracteritzar pels salts, la força, el dinamisme i, fins i tot, pels bastons que es trenquen en alguns balls. Però això no és així en totes les colles bastoners de Catalunya: n'hi ha algunes que fan picades molt ràpides, d'altres que els balladors canten alguna cançó i fins i tot n'hi ha que no deixen de fer petits saltironets en tot el que dura la dansa.

Més de 2 hores caminant i ballant pot ser cansat, però és d'allò més curiós! Any rere any descobreixo noves colles que no havia pogut veure mai i em quedo fixada mirant com ballen i quina mena de pals porten. També m'apassiona mirar quins vestuaris duen i jugo a esbrinar d'on són en funció dels seus colors...

Penso que el ball de bastons és una cosa única: cadascú té la seva manera de ballar, i és aquest el tret identitari de cada colla. M'agrada aquest món, ja que no és per res competitiu, no hi ha rànquings per marcar quina colla és millor que l'altra...; sinó que el que hi ha és intercanvi i ganes de fer-nos més grans.

Coneixeu el món bastoner i us sorprendreu de tot el que amaga!

Segueix @esthermadrona a twitter