Una mirada sobre l'escola

Avui m’agradaria parlar-vos de l’escola. Setembre és mes de represa del curs i, pels qui tenim fills, també és temps de punxar la bombolla de les hores felices (i no tan felices...) que hem passat amb la canalla. És un temps complet, molt intens, que marxa sense remei esclafat per la rutina del dia a dia, acadèmica o laboral. És quan t’adones que alguna cosa fem malament com a societat quan ens deixem arrabassar els moments màgics (els bons i els dolents) que conformen la infància per les altres “obligacions”.

Aquest setembre una escola ha estat notícia a Sant Cugat. A La Mirada (Volpelleres), no s’ha arribat a temps de tenir-ho tot a punt per a l’inici de curs. El centre, que funciona amb mòduls a l’espera de l’edifici definitiu, s’ha traslladat uns dies a la biblioteca del barri. Diuen des d’Ensenyament que és culpa del 155 i a mi em sembla que no podem culpar a l’article fatídic de tot el que les administracions fan malament El 155 va aixecar-se el maig amb el govern Torra, i això són quatre mesos.

Casualment la meva filla va anar a una escola de mòduls i recordo que van plantar a lloc el barracó només un mes abans d’inici de curs. Així, si amb la Mirada s’ha produït un retard que perjudica les famílies crec que el més honest és reconèixer-lo i no repartir culpes entre administracions, que fa lleig en un moment de màxima tensió política. Estem tots d’acord que a Catalunya tenim un problema polític de gran magnitud, però això no ha d’anar en detriment de fer rutllar les escoles, l’atenció sanitària o les polítiques d’habitatge. Les famílies de la Mirada segur que ho agrairan i tots i totes, com a societat, també.