Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com va rebre l’homenatge que li van fer a les Lectures a la Fresca?
Amb molta sorpresa, va ser molt maco i emotiu. Estic molt contenta d’haver fet 80 anys.
Com recorda les seves participacions a les Lectures?
Amb molta intensitat perquè les Lectures a la fresca es preparen amb poc temps. És una iniciativa que està molt bé i la gent de Sant Cugat respon, perquè els santcugatencs són molt participatius.
Fa 15 anys que va venir a Sant Cugat. Com s’hi troba?
El principi em va costar, però a mesura que vaig començar a conèixer gent m’hi vaig adaptar. Ara no tornaria a Barcelona per res del món. El que més m’agrada de Sant Cugat és la gent i l’ambient de poble que encara hi ha.
I com valora l’oferta cultural de la ciutat?
L’oferta cultural és molt àmplia i de molta qualitat. Li posaria un nou o un deu, sempre trobes alguna activitat al teu gust sigui teatre, música, xerrades...
Vostè ha escrit moltes obres de teatre. Com va començar?
Jo mai havia fet teatre i el meu marit [Martí Olaya], que va fundar el cicle de teatre Cavall Fort i a qui li dec moltes coses, em va esperonar a començar a escriure i a presentar-me a concursos. Era durant l’època franquista i volíem introduir teatre en català per les sales. Al principi vaig guanyar premis a Sabadell, cosa que em va promocionar.
Sempre ha escrit per a joves. Per què?
Pel tema de la llengua, perquè els joves en l’època franquista només coneixien el castellà i jo volia transmetre també el català.
Quina importància va tenir per al teatre el cicle Cavall Fort?
Va ser molt important perquè a banda del Romea, també anàvem per moltes comarques. Va ser vital per a la llengua. A nosaltres el teatre ens interessava com a cosa cultural, però sobretot per defensar el català i Catalunya. El teatre i el català durant tota l’època franquista es va aguantar pels amateurs. Sense el teatre en català durant la dictadura, avui potser no parlaríem català.
No teníeu problemes amb la censura?
Quan hi havia alguna cosa que no entenien i els feia olor a català o catalanisme, ho tallaven. La censura era força important.
Com va començar la seva carrera com a actriu?
També va ser a través de Cavall Fort. Un dia una actriu va caure i es va lesionar. Llavors em van dir si volia substituir-la i quan vaig pujar damunt de l’escenari em vaig quedar en blanc. Ho recordaré tota la vida.
També va ser professora de català per a immigrants.
Jo anava al Prat amb una professora de català i els ensenyàvem la llengua a través d’obres de teatre. A barris com Sant Cosme tots eren immigrants i quasi ningú parlava català i era una manera d’ensenyar-lo. Vam fer una bona tasca.
Falta teatre a les escoles?
El teatre a l’escola per mi és molt important perquè permetrà als nens tenir un bagatge cultural i després seran espectadors de teatre. Per mi, hi hauria d’haver una assignatura al teatre.
Què és el que més li crida l’atenció del teatre?
El teatre és una manera molt directa d’arribar a la gent. Més que el cinema o la televisió. El teatre té molta més força i és molt més proper.
Amb molta sorpresa, va ser molt maco i emotiu. Estic molt contenta d’haver fet 80 anys.
Com recorda les seves participacions a les Lectures?
Amb molta intensitat perquè les Lectures a la fresca es preparen amb poc temps. És una iniciativa que està molt bé i la gent de Sant Cugat respon, perquè els santcugatencs són molt participatius.
Fa 15 anys que va venir a Sant Cugat. Com s’hi troba?
El principi em va costar, però a mesura que vaig començar a conèixer gent m’hi vaig adaptar. Ara no tornaria a Barcelona per res del món. El que més m’agrada de Sant Cugat és la gent i l’ambient de poble que encara hi ha.
I com valora l’oferta cultural de la ciutat?
L’oferta cultural és molt àmplia i de molta qualitat. Li posaria un nou o un deu, sempre trobes alguna activitat al teu gust sigui teatre, música, xerrades...
Vostè ha escrit moltes obres de teatre. Com va començar?
Jo mai havia fet teatre i el meu marit [Martí Olaya], que va fundar el cicle de teatre Cavall Fort i a qui li dec moltes coses, em va esperonar a començar a escriure i a presentar-me a concursos. Era durant l’època franquista i volíem introduir teatre en català per les sales. Al principi vaig guanyar premis a Sabadell, cosa que em va promocionar.
Sempre ha escrit per a joves. Per què?
Pel tema de la llengua, perquè els joves en l’època franquista només coneixien el castellà i jo volia transmetre també el català.
Quina importància va tenir per al teatre el cicle Cavall Fort?
Va ser molt important perquè a banda del Romea, també anàvem per moltes comarques. Va ser vital per a la llengua. A nosaltres el teatre ens interessava com a cosa cultural, però sobretot per defensar el català i Catalunya. El teatre i el català durant tota l’època franquista es va aguantar pels amateurs. Sense el teatre en català durant la dictadura, avui potser no parlaríem català.
No teníeu problemes amb la censura?
Quan hi havia alguna cosa que no entenien i els feia olor a català o catalanisme, ho tallaven. La censura era força important.
Com va començar la seva carrera com a actriu?
També va ser a través de Cavall Fort. Un dia una actriu va caure i es va lesionar. Llavors em van dir si volia substituir-la i quan vaig pujar damunt de l’escenari em vaig quedar en blanc. Ho recordaré tota la vida.
També va ser professora de català per a immigrants.
Jo anava al Prat amb una professora de català i els ensenyàvem la llengua a través d’obres de teatre. A barris com Sant Cosme tots eren immigrants i quasi ningú parlava català i era una manera d’ensenyar-lo. Vam fer una bona tasca.
Falta teatre a les escoles?
El teatre a l’escola per mi és molt important perquè permetrà als nens tenir un bagatge cultural i després seran espectadors de teatre. Per mi, hi hauria d’haver una assignatura al teatre.
Què és el que més li crida l’atenció del teatre?
El teatre és una manera molt directa d’arribar a la gent. Més que el cinema o la televisió. El teatre té molta més força i és molt més proper.
