Puigneró: “En una Catalunya amb estat hi hauria 10 cims de 3.000 metres”

La seva vida ha estat vinculada a la política santcugatenca durant gairebé 10 anys que ha estat regidor de Sant Cugat per CDC

El tuc de Molières o Mulleres (3.010 m); el pic de Comaloforno (3.029 m); el Besiberri Sud (3.024 m); el Besiberri Nord (3.008 m); el Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m); el pic de Sotllo (3.072 m); el pic de Verdaguer (3.129 m); la Pica d’Estats (3.143 m); el Punta de Gabarró (3.114 m) i el  Pic Rodó de Canalbona (3.004 m). Aquests són els cims de més de tres mil metres que recull Jordi Puigneró en la seva guia ‘3mils.cat’.

 

Com sorgeix aquesta idea de fer els tres mil?

Sóc soci del Club Muntanyenc des que vaig néixer i sempre he fet muntanya. No ho he fet de manera professional o com es fa ara participant en ultra trails, sinó com es feia abans. I ara feia temps que amb els amics anàvem a fer tres mils, que és com dir a fer els cims més alts del Pirineu. L’estiu passat vaig pensar a acabar de fer tots els que hi havia a Catalunya abans de fer cims més alts a fora, i vaig voler saber: quan siguem independents, quants cims que facin tres mil metres hi haurà a Catalunya? 

 

I quants n’hi ha?

En una llista que va fer un belga, es parla que al Pirineu hi ha 212 cims de 3.000 metres o més, 14 dels quals els situa a Catalunya. Jo me’ls vaig estar mirant i vaig veure que quan Catalunya sigui un estat només 10 pics catalans formaran part de la llista dels tres mils, ja que n’hi ha que es troben a la part de França o d’Aragó.

 

Així, quina partió va fer? 

Vaig mirar on estaven i vaig veure que estaven situats a dos sectors de Catalunya: una a la part més occidental, cap a la Vall d’Aran; i l’altra, més a tocar d’Andorra. Els vaig anar fent durant 10 dies de travessa, un darrere l’altre i seguits: 10 tres mils.  

 

Va fer-ho sol?

En l’última etapa em va acompanyar un amic. Com que faltava poc per la Diada, vam fer una v amb una senyera de Catalunya que va portar a la Pica d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya.

 

Com neix la guia? 

Jo ho documentava tot al Facebook i molta gent em va trucar. I a través de l’efecte de la xarxa social, l’editorial Alpina es va posar en contacte amb mi i em va demanar que narrés la travessa i que ells editarien la guia.

 

No són els mateixos els cims de la Catalunya independent de la d’ara? 

No, perquè ara hi ha alguns cims que els catalans els considerem nostres com el Montcalm, que és un pic de 3.078 m situat prop de la Pica d’Estats però a la part francesa, i que els catalans fem per tradició i l’incloem a moltes llistes com un tres mil català. En una Catalunya amb estat propi, de tres mils n’hi hauria 10. 

 

A qui va dirigida la guia? 

És una travessa que està pensada per gaudir i no per compatir. M’agrada anar a la muntanya a gaudir-la, ara, val a dir que no és una ruta per a principiants ni domingueros, és una ruta que té un cert nivell d’exigència. Hi ha dues tapes dures: la del massís del Besiberri i la de la Pica d’Estats. La resta són etapes que no arriben a sis hores, aquestes dues són de 12 hores. No és per a escaladors, però has d’estar en forma. En aquestes etapes més complicades és important anar acompanyat d’un guia.

 

S’ha de fer a l’estiu o a l’hivern? 

A l’estiu. S’ha de fer de principis de juny a finals de setembre, es podria fer a l’hivern, però la travessa hivernal no es recull en aquesta guia. A l’hivern s’hauria de fer amb esquís de muntanya, amb raquetes, etc.

 

Què s’hi pot trobar ?

En primer lloc, una mica d’història dels tres mils, la guia té un component polític, ja que el muntanyisme ha estat vinculat a la política. També hi ha una secció de com organitzar la travessa: inici, final, transport... Així com els refugis que hi ha, el material que necessites i les indicacions útils. La segona part ja parla de cada etapa. Per exemple, on pots trobar aigua, les fites, etc. També explico els paratges o quins cims m’han agradat més. També inclou altres modalitats de fer la travessa, com fer-la en blocs de menys dies, o com fer-la durant els caps de setmana. 

 

Una anècdota? 

A dalt del Besiberri Sud em vaig trobar uns santcugatencs, ara m’agradaria saber qui són.  Quan vaig fer el Mulleres vaig recollir unes flors, tora blava, per donar-les a la meva parella que em venia a esperar al refugi, jo no ho sabia, però resulta que és molt verinosa aquesta flor.

 

En quin cim es queda?

Amb el Bessiberri nord. El meu pare un dia me’l va ensenyar i em va dir que hi havia estat a punt de morir.

 
Comentaris

Destaquem