Àlex Guimerà: "El que és interessant és explicar una història que generi emocions"

És realitzador, dissenyador i productor audiovisual

Àlex Guimerà va néixer el 1980 a Barcelona, i des de fa quatre anys viu a Sant Cugat. És realitzador, dissenyador i productor audiovisual. Entre les seves produccions hi figura el llargmetratge Un día vi 10.000 elefantes, produït per SeveralStudio en coproducció amb TVE, TV3, i l'ajuda del ICAA, ICEC i l'ACEID. Junt amb Guillem Ventura, han iniciat una nova aventura professional. Es tracta de l'estudi creatiu Hic&Nunc Filmworks.

Imatge de 'Un día vi 10.000 elefantes'  FOTO: Cedida

Com arriba Àlex Guimerà al món del cinema?

A casa sempre he vist molt cinema i molta música. Sempre ho he tingut molt present. Jo volia ser arquitecte o cineasta, i em vaig acabar decantant per estudiar cinema. El món del disseny sempre m'ha atret, i per això em vaig formar en disseny i fent motion graphics, perquè és com unir els dos. Penso que disseny i fotografia tenen molt a veure; són molt complementaris.

En el seu el currículum hi figuren tot tipus de projectes!

Treballo de manera independent, com a freelance, des de fa 14 anys. I ara també al nou estudi creatiu Hic&Nunc. He treballat en publicitat, cinema, televisió i màrqueting des de fa 14 anys! Com a més representatiu, destacaria l'últim llargmetratge documental d'animació que vaig realitzar, Un día vi 10.000 elefantes, que es va estrenar al Festival de Sant Sebastià, en secció oficial, guanyant el Premi Lurra-Greenpeace, i ha estat nominada als Goya i els Gaudí.

Expliqui les singularitats d'aquest llargmetratge.

 

Era el primer llargmetratge que feia, amb una envergadura bastant important. Va comptar amb col·laboradors com Toni Garrido, que ens posava la veu d'un dels personatges, Ricardo Rousselot, que ens va fer la cal·ligrafia del logo, i El Chojin, que ens va fer la banda sonora. És una pel·lícula diferent.

Imatge de 'My Sway'  FOTO: Cedida

Ens la presenta?

Barreja tècniques d'animació en fotografies d'arxiu, cinema i vídeo actual. Recupera una antiga expedició cinematogràfica que es va realitzar a Guinea Equatorial entre el 1944 i el 1946 per encàrrec franquista. Vam aconseguir els materials originals, 5.500 fotos i 31 bobines de cinema, rodat per Manuel Hernández Sanjuán, un gran oblidat del cinema espanyol. I el resultat és una barreja d'il·lustració d'un grafiter valencià, fotografia animada, i diferents tipus d'animacions.

També treballa en el món dels videoclips...

De les últimes coses que he fet és un videoclip, My Sway, per Slow Joe&The Ginger Accident, produït per Hic&Nunc Filmworks per [Pias] France i Musique Sauvage. És una història interessant. Fa dos anys vaig conèixer un dels productors del grup i em va explicar la història del grup. El cantant francès va conèixer Slow Joe a l'Índia, un sense sostre addicte a tot tipus de drogues de 69 anys, que li va dir que era cantant. El va gravar amb minidisc i ho va ensenyar a la seva productora. Es va passar anys intentant treure'l de l'Índia, i amb aquesta relació va sorgir el grup. La particularitat d'aquest home és que té una filosofia de vida bastant curiosa, proclamant la llibertat, i sent un exemple de què mai és tard per fer allò que desitges realment.

I què mostra al videoclip?

Slow Joe va morir el 2016, i estàvem produint un documental sobre la seva vida que va quedar a mitges. L'encàrrec va ser si podíem fer un videoclip amb què teníem gravat, però no era possible. Llavors ens vam posar a recuperar fotos personals d'arreu del món sobre els seus concerts i gires, recopilant com 3000 fotos i vídeos, i vaig crear el videoclip a partir d'animació de foto i vídeos. La cal·ligrafia també és de Ricardo Rousselot. És un homenatge.

Àlex Guimerà en un moment de la seva feina  FOTO: Cedida

Per què es va decantar per aquest tipus de produccions?

Sobretot faig documental, perquè m'agraden les històries reals. Sempre dic que la realitat supera la ficció, i utilitzo qualsevol tipus de tècnica per explicar una història. Crec que més enllà de l'ús convencional de les imatges, es pot treballar d'una altra manera; al final, el que és interessant, és explicar la història i que a la gent li generi sensacions i emocions. I amb l'animació i les fotos s'aconsegueixen moltes coses interessants.

Què li aporta?

M'agrada molt descobrir personatges i conèixer gent. A més, et facilita viatjar i conèixer les ciutats d'una manera més personal. Sempre que vas a algun rodatge fora de casa t'acabes ficant durant uns dies a la vida de l'altre personatge, i això m'enriqueix. És més que feina.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem