Amparo Hounie: "Quan escric, no em condiciono, i ho gaudeixo"

Amparo Hounie va néixer a Montevideo (Uruguay), es va traslladar a Cuba, on va viure 12 anys, i després a Buenos Aires (Argentina), fins que es va traslladar a Barcelona, i l'any 1985 va començar a viure a Sant Cugat.

Quan comença a escriure Amparo Hounie?

Fa tres anys que m'he jubilat. Era metge especialista, anestesista. Ja abans de jubilar-me, escrivia, però ho feia per a mi. I un cop jubilada, vaig començar a escriure encara més. Un dels meus fills em va dir que per què no ho feia en copyleft, amb què deixes que la gent utilitzi part del que tu escrius a canvi de què et mencionin. I llavors vaig començar a fer uns petits llibres de relats i de poesia, que jo imprimia i enquadernava en espiral, i que els regalava. Primer a amics i familiars, i després mitjançant Alexandria, que me'ls va acceptar per regalar-los a qui comprés algun llibre, segons el seu criteri.

Ara acaba de treure dos llibres al mercat, il·lustrats a mà.

Un dia vaig conèixer la il·lustradora cubana Helena Brito, que a més, fa enquadernació copta, i ella em va il·lustrar les portades dels llibres que ara tinc a la venda, Azul i Poesía Naïf. Són uns llibres que són com el quart volum dels llibrets que feia per regalar. Són edicions reduïdes. La primera va ser de vint exemplars de cada llibre, i després hem anat ampliant.

Sobre què escriu?

Tot el que escric és divers. Quan se m'acut alguna cosa, m'ho anoto, i després ho desenvolupo. No tinc una temàtica concreta, ni en poesia ni en relats. Crec que com sempre he volgut ser independent i lliure, i ara m'he jubilat, avui en dia em puc permetre el luxe d'escriure quan em ve de gust. Sento aquesta llibertat; no em cenyeixo a res en concret perquè no tinc obligació.

Què trobarà el lector al seu llibre de poesia?

De poesia, n'hi ha molta d'amor, però em nodreixo de moltes coses. Per exemple, quan apareix alguna teoria, m'agrada la ciència, doncs em surten poemes sobre això. És com molt lliure. En cap moment m'ho he plantejat com una feina.

I al de relats?

Igual. Vaig escrivint, però al final els personatges s'apoderen de tu, o algun lector et diu com ho ha interpretat i penses que no té res a veure en allò que tu pensaves...

Està pensant ja amb un nou llibre?

Segueixo escrivint. Ara, amb la il·lustradora, hem pensat de fer un llibre de contes infantils. En tinc bastants, i els meus néts em van donant idees. Primer sols feia text, i primer els nets em deien que eren massa llargs. Els vaig escurçar, i després em deia que faltaven dibuixos. I ara, em diu que s'han de poder pintar els dibuixos. Aquí hem vist la idea. Jo poso els contes, i la il·lustradora el dibuix perquè els infants puguin pintar-lo.

On neix la seva passió per l'escriptura?

Des de nena, sempre he estat una lectora imparable. La meva mare em guiava en les lectures de petita, i tot el que llegia sempre m'aportava més cultura. Sempre he llegit durant la meva vida.

Què li aporta?

Crec que a molts professionals liberals, amb una feina tan acotada com la que jo tenia abans, ens falta la part creativa, i hi ha una necessitat de treure a fora el que no podia fer abans per feina. I estic contenta perquè, a més, com em sento tan lliure fent això; no m'imposo res. En aquests moments no és un altre treball que hagi de fer per sobreviure. No em condiciono, i ho gaudeixo.