Anglès (Entitat Sardanista): "La sardana també pot estar de moda"

Elvira Anglès és la presidenta de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat des de fa dos anys

Elvira Anglès fa 23 anys que viu a Sant Cugat, i balla sardanes des de joveneta. N'hi va ensenyar el seu pare, i ballaven a la plaça de Sant Jaume de Barcelona els diumenges a la tarda, quan tornaven d'excursió. Des de fa 2 anys és la presidenta de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat, entitat nascuda l'any 2000, i de la qual ja en formava part anteriorment. El principal repte ara és haver esdevingut Capital de la Sardana l'any 2022.

Més info: Sant Cugat serà la Capital de la Sardana l'any 2022

Quin és l'objectiu de l'Entitat Sardanista?

L'entitat sardanista té com a objectiu fomentar el coneixement de les sardanes, i portar la sardana a la ciutat. Per aconseguir-ho, fem vàries coses, com són el curset d'aprenentatge, les ballades del mes...

Va assumir la presidència de l'entitat fa un parell d'anys. Quin era el repte?

Seguir amb el que estàvem fent. Feia 6 anys que formava part de la Junta, al secretariat, encarregant-me dels cursets... L'anterior junta va plegar, menys jo i una altra persona, vaig buscar més gent que m'acompanyés, i la veritat és que estem molt bé. Tenim una junta molt treballadora i molt entusiasta.

L'entitat té bona acollida; compta amb uns 200 socis.

Nosaltres voldríem més, per descomptat. Penso que a Sant Cugat hauríem de ser 500 o 1.000, però veiem que cada vegada a les ballades a plaça ve més gent de Sant Cugat de la que venia abans. El curset és fonamental, perquè la gent del curset vol dir que tenen interès a aprendre a ballar. I és que la sardana dona la sensació que és avorrida, però no ho és.

"La sardana dona la sensació que és avorrida, però no ho és"

Perquè hi ha aquesta percepció?

Pensem que com que el nostre poble ha estat una mica pressionat i esporuguit, la sardana ha hagut de sobreviure amb tota l'oficialitat en contra. Però si fos una cosa normal, doncs seria més acceptada, sobretot per la gent jove. N'hi ha molts de joves, però són més competitius, i a les places se'n veuen pocs.

La sardana s'ha d'adaptar als nous temps?

És molt polifacètica la sardana. Hi ha moltes sardanes que tenen lletra, i són molt maques, altres molt sentimentals, hi ha sardanes més de concert, hi ha la Cobla Contemporània, que adapta cançons modernes... A més, fas exercici, et trobes amb els amics, fas exercici mental... Crea xarxa social.

Ara, el gran repte és haver esdevingut Capital de la Sardana. Com es va gestar la candidatura?

Vam pensar que havíem de fer alguna cosa, pensant per què Sant Cugat no ho havia estat mai. Vam preparar tota la programació, i ens vam presentar. Va ser molt emocionant.

"És l'oportunitat de donar a conèixer aquesta tradició a tota la població"

Què implica ser Capital de la Sardana?

Ser Capital de la Sardana té com a objectiu contribuir a ampliar la difusió, el conreu, i el prestigi social de la sardana. Incrementar la seva cohesió, projectar el municipi designat com a capital de la sardana... Ser capital de la sardana és, per a la ciutat de Sant Cugat, l'oportunitat de donar a conèixer aquesta tradició a tota la població, al mateix temps que dona un impuls a totes les manifestacions culturals de la ciutat siguin de l'àmbit que siguin.

Quines són les propostes?

Nosaltres vam presentar unes 50 propostes d'activitats, de les quals l'Ajuntament n'ha recollit una quarantena al programa. Algunes no estan posades, com per exemple, la proposta de fer un monument a la sardana. Però el programa són uns mínims, i es pot modificar.

Hi haurà activitats tot l'any.

Les tenim organitzades ja per mesos. El que ens importa molt és poder anar a les escoles i fer que els nens n'aprenguin. El que ens falta és trobar monitors, perquè els nens necessiten algú jove que els estimuli i els animi perquè els faci més il·lusió.

"El que ens importa molt és poder anar a les escoles i fer que els nens n'aprenguin"

Desvetlli algunes d'aquestes activitats previstes!

Bàsicament, són les ballades de cada mes, el concert, l'aplec... que ho fem cada any. I més propostes, com diferents xerrades sobre el paper de la dona a la sardana, el present i el futur... També hi haurà concurs de colles sardanistes, volem fer un festival de poesia dedicat a la sardana, o que el concurs de pintura ràpida tingui com a tema les sardanes. A més, tenim una activitat que es diu la ballada de les 50 rotllanes, on cada escola, empresa o entitat pot participar amb la seva rotllana.

Encara es pot ampliar el programa?

Sí, perquè el programa ha d'estar definit un any abans, i ara estem a dos anys abans. Tenim un any per concretar.

Per a Sant Cugat, què suposa el fet de ser Capital de la Sardana?

La fa ressaltar en el món sardanista. Aquell any Sant Cugat serà molt popular, que ja ho és, però encara més. I demostrarà que està molt bé culturalment.

"Aquell any Sant Cugat serà molt popular"

Quin és el principal repte que té al davant l'entitat?

El principal repte és que els joves aprenguin a ballar sardanes. Almenys, que en sàpiguen. Si després ballen més o menys, ja és una altra cosa, perquè ja arribarà el dia que els agradi anar a ballar. I si de passada incrementem els socis, fantàstic.

Com a presidenta de l'entitat, quin és el seu desig personal per al món de la sardana?

M'agradaria que la sardana es posés de moda. Tinc dos lemes, posar la sardana de moda, i ballar és divertit. Perquè no? Les coses són qüestió de modes, i la sardana també pot estar de moda.

 
Comentaris

Destaquem