Ara sí... ja és Nadal

Crònica. Com ha dit Xavier Escura al finalitzar la representació Nadal a Casa, basat en el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra, “el Nadal no comença quan s’encenen els llums, sinó quan arriba el Nadal a Casa”. I és que un any més, i d’una manera més emotiva que mai, el Poema de Nadal, s’ha fet sentir a Sant Cugat. Aquest cop, al Teatre-Auditori. Una sala plena de gom a gom que s’ha deixat captivar per la màgia d’un Nadal que, ara sí, ja es respira per totes bandes.

L’espectacle
A sobre l’escenari, una taula parada per acollir un sopar de Nadal (a la dreta). De fons, una porta d’entrada a la llar, que espera gairebé impacient. A l’esquerra, un piano de cua, i al seu davant, un llibre gegant amb Sagarra precedint l’homenatge nadalenc que, any rere any, li reten les ciutats catalanes. Entre elles Sant Cugat. S’apaguen els llums, i la veu d’una solista de Camerata Sant Cugat convida a submergir-se en la màgica nit de Nadal. Apareixen els actors. Laura Conejero, Mariona Ribas, Jaume Pla i Xavier Tor han estat els escollits d’aquest 2012.

De sobte, els infants del Cor infantil de Fusió, la Coral CEIP Pins del Vallès i Collserola, porten les nadales a l’escenari. Els segueix Camerata Sant Cugat. I gairebé sense adonar-se’n, els versos comencen a envair la sala, i a captivar, un cop més, els assistents. Al piano, Eduard Bayarri, hi posa màgia (més encara) a tot plegat. Ningú no gosa ni tossir per no trencar l’encant. És el Poema de Nadal, el Nadal a casa, que aquest any, per cinquè cop, es recita a Sant Cugat.

Emocions
La cirereta del pastís, el gran director teatral Esteve Polls recitant l’epíleg. Tants cops l’ha passejat per les ciutats de Catalunya que ja no necessita ni veure els versos per recitar-los amb tota l’ànima i tot el sentiment que mereixen. “Va ser una nit que va florir l’estrella, i va néixer l’Infant! (...) I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna el nostre pit per atiar l’oblit, per fer-nos retornar cada any, aquesta nit”, recitava el mestre mentre el silencia aclaparador de la sala se l’escoltava amb els ulls enlluernats.

Era el merescut homenatge que Sant Cugat, Òmnium-Sant Cugat, i l’actual directora del muntatge, Mònica Lucchetti, li rendien a aquell que cada Nadal ens ha emocionat recitant aquest poema de quatre cants i un epíleg. Més enllà, l’Ajuntament li ha lliurat una placa recordant el per què d’aquest homenatge. A platea, les mans no s’han cansat d’aplaudir a una de les més grans figures del teatre en català.

Ara sí, és Nadal
La sensació a la sortida del Teatre-Auditori: “ara ja sí, és Nadal”. I és que si aquesta és època de sentiments i bones voluntats, el Poema de Nadal les desperta ipso facto. Gairebé sense voler. Simplement amb aquelles nadales que ens retornen als moments feliços, quatre veus que reciten amb passió, i un emotiu reconeixement a qui, cada Nadal, ens ha fet sentir que, la màgia, encara existeix.