Campañá: d'estiuejant a santcugatenca, amb una vida lligada a la fotografia

Maria Rosa Campañá va néixer a Barcelona, al carrer de Casanovas, el 22 de setembre de 1934. "Igual que la Sofia Loren i Brigit Bardot, però jo mai he sigut artista, tot i que sí que feia comèdia a l'escola", diu, recordant com tocava el piano a l'escola, a més de jugar a bàsquet i altres. Filla del fotògraf Antoni Campañá, era la gran de quatre germans, tres nois i un noi, i el seu vincle amb Sant Cugat del Vallès comença com a estiuejants, fins que s'hi van instal·lar a viure als anys 40 en una casa al passeig de Valldoreix que va fer construir el seu pare.

Més info: La història de les fotos de guerra de Campañá trobades a Sant Cugat

Els seus avantpassats, per part de pare, eren contractistes d'obra pública. El seu rebesavi, Antonio Campañá Llivi, va construir el pont del tren de Barcelona a Mataró, mentre que el seu avi, Antonio Campañá Piera, va ser l'encarregat de fer la carretera d'Arbúcies. Fent aquesta obra, es van traslladar a viure a Arbúcies, i d'aquí que el seu pare, el fotògraf Antonio Campañá, nasqués a Arbúcies, on també va aprendre fotografia. "Anaven al balneari de Sant Hilari Sacalm i hi havia un senyor que feia retrats a la gent que hi anaven a prendre les aigües, i el meu pare li va dir a l'avi que ell no seria contractista, que volia ser fotògraf, i va parlar amb el senyor Garriga que li va ensenyar fotografia", recorda.

"El meu pare sempre m'explicava coses", recorda Campañá, qui era la gran de quatre germans, tres noies i un noi. "Jo era la gran, i la meva mare es va quedar sorda en néixer jo, i ella sempre estava quieta escoltant, i el meu pare sempre anava corrents, perquè tenia reportatges i coses, i quan marxava, la mare em preguntava què deia", recorda.

La casa a Sant Cugat

La família Campañá va venir a Sant Cugat primer com a estiuejants, i cap als anys 40, ja s'hi van traslladar a viure definitivament. "El fet que nosaltres anéssim a Sant Cugat era perquè els meus avis Capella, per part de mare, vivien a Terrassa en un pis de lloguer de la Pepeta Vilaró, casada amb el de la pastisseria La Montserratina. Amb ells anàvem a Can Calders", explica. "Recordo veure tot allò, que posaven a assecar les botifarres i els pernils... Moltes vegades no hi podíem entrar, perquè la riera aquella no deixava passar... i vam fer molts amics", afegeix. "El primer lloc que vam anar a Sant Cugat, era una casa de lloguer al número 11 del passeig de Valldoreix, i a sobre hi havia uns terrenys, i el meu pare deia que, allí dalt, es faria una casa. I ho va fer", recorda.

En aquella època, a mitjans dels anys 40, la família ja es va instal·lar a Sant Cugat, on feien vida, però els fills seguien anant a l'escola a Barcelona. "Anàvem a col·legi a Barcelona amb el tren, a les Dames Negres, a la Travessera, i agafàvem el Terrassa de les 8.20, que, a sobre eren molt puntuals els ferrocarrils", explica, recordant que anaven amb bitllets de família nombrosa, i avisava els seus germans de l'hora de sortir de casa perquè veien el tren a l'estació de Mira-sol.

Maria Rosa Campañá va aprendre de fotografia, treballant amb el seu pare, quan tenia 17 anys, en acabar l'escola als 16. "El pare em va dir que anés amb ell a aprendre fotografia, que m'ho ensenyaria tot, per si mai ho necessitava", diu. I així va aprendre tot el que sap del món de la fotografia. "Estava al costat del qui feia ampliacions, i m'ho mirava, i m'ensenyava com feia anar l'ampliadora i tot, però a mi primer solament em deixaven fer fotocòpies...", recorda. I recorda també la frase del pare: "Si una et surt malament, estripa el paper, que d'aquí casa no surt cap fotografia mal feta". Una filosofia que defensa encara avui, mostrant com, les fotos d'aquella època, revelant-les com feia el seu pare, encara mantenen els colors blanc, negre i gris, intactes.

"Sempre m'ha agradat la fotografia", afirma, i encara avui en fa de fotografies. A la botiga també hi baixaven en tren, fins més endavant, que alguns dies ho feien en cotxe. "Cada nit passàvem per l'Arrabassada, amb molta cura, perquè l'Arrabassada passava un cotxe de tant en tant, i hi havia carros", explica.

La vida a la ciutat

"Teníem els veïns, amb els quals ens vam fer amics, i a casa sempre hi havia gent, perquè el pare tenia moltes amistats allí", explica. De fet, eren un grup d'amics, "els de l'estació", els defineix, i entre les coses que feien destaca les seves sortides en bicicleta. "Anàvem amb bicicleta i anàvem a Montmany, o a Can Gatxet, quasi cada tarda, i també a l'Arrabassada, allà al pi bessó", detalla. També recorda les sortides al cinema, "primer al cine del Tadeu, i després el van posar a la carretera".

Recorda també amb especial estima les revetlles a casa. "Ens va passar que, de petits, els veïns feien la revetlla de Sant Joan, i ens van apartar per ser petits. En tornar a casa, ens van preguntar per què no estàvem a la revetlla, i al dir-los que era per als grans, ens van dir que no ens preocupéssim, que ja faríem la de Sant Pere", recorda amb estima. "Compràvem a Ca l'Alegret una coca de dos quilos, i fèiem la festa amb els amics, tots allà ballant a la terrassa", afegeix.

Una revetlla que coincidia amb la Festa Major. "Per Festa Major hi feien sardanes, i ens ficàvem a la rotllana, perquè el pare ens havia ensenyat a ballar-les", recorda Campañá. També explica com el seu pare ballava el Paga-li, Joan, i com ella s'ho mirava cada any, tot i que no el va ballar mai. Recorda també com anaven a comprar a casa la Maria del Tano, o com compraven petards a cal Sagalés per Sant Joan amb els diners que els donava l'avi.

La troballa

La família Campañá va viure a Sant Cugat fins fa uns vint anys, quan va morir la mare de Maria Rosa, tot i que ja no hi estava de manera continuada. Ella hi va viure fins que es va casar. "El meu marit me'l van presentar allà a Sant Cugat", recorda, i es van casar al Monestir, celebrant la festa al jardí de casa.

Va ser llavors, als anys seixanta, quan Maria Rosa Campañá es va traslladar a viure a Barcelona, a passeig de Gràcia, amb el seu marit i la seva sogra. Amb tot, no va perdre el vincle amb Sant Cugat. "Anàvem tots els estius a Sant Cugat, i li cuidava la torre quan ells se n'anaven a Caldes de Boí", explica.

Ara, la família s'ha venut la casa de Sant Cugat del Vallès. Un fet que va provocar una gran descoberta. I és que al garatge de la casa hi havia guardades dues caixes vermelles amb les fotografies que el seu pare, Antonio Campañá, va fer de la Guerra Civil. "Mai ens va parlar d'aquestes fotografies", explica Maria Rosa, destacant que aquesta ha estat una gran descoberta. Un arxiu fotogràfic únic del qual se n'ha editat un llibre.