La història de les fotos de guerra de Campañá trobades a Sant Cugat

"El meu pare, molta gent que el coneixia i l'han valorat, i hi ha gent que no sabia qui era en Campañá", diu la seva filla gran, Maria Rosa Campañá, parlant del fotògraf Antoni Campañá, qui va viure a Sant Cugat durant unes quantes dècades. De fet, al garatge de la casa en la qual vivien, hi va guardar un dels tresors fotogràfics més importants sobre la Guerra Civil espanyola descobert recentment. Dues caixes amb imatges d'aquella guerra que no havien vist mai la llum, i que han esdevingut un document únic per entendre com va ser el conflicte a la ciutat.

"Van anar per buidar la casa de Sant Cugat, abans de vendre-la, i en baixar al garatge hi havia moltes coses, tot entaforat al fons", explica Toni Monné, el nét del fotògraf. "Hi havia una caixa gran molt gran, d'un metre per mig metre, de fusta, que estava ple de sobres petits, d'aquests dels anys 50, de la botiga de fotografies, i estava ple de fotos que no eren del meu avi, sinó que eren de gent que les havia deixat a la botiga i no les havien passat a recollir", explica. Una caixa que va considerar que era important conservar per poder repassar aquelles fotografies per si hi havia alguna imatge captada pel seu avi.

"Al fons de la caixa hi van descobrir dues caixes vermelles plenes de fotos de soldats"

Després de les vacances, en demanar per la caixa en qüestió, aquesta no havia estat treta de la casa que ja s'havia venut, i van decidir tornar-hi per recollir-la. Mentre la buidaven en caixes més petites per facilitar el trasllat del seu contingut, al fons de la caixa hi van descobrir dues caixes vermelles plenes de fotos de soldats. "Un arxiu de guerra que les seves filles i fill no sabien que existia", afirma.

"Hi havia unes 800 còpies, ampliades en 13x18, i enganxades sobre uns cartons de l'Arxiu Mas, i amb peu de foto, i en diferent estat de conservació", detalla Monné. A més, hi havia unes 400 fotografies més d'altres màquines, i unes 200 d'altres fotògrafs com el Centelles.

Unes fotografies, com explica, que, evidentment, havien estat a l'Arxiu Mas, perquè, com detalla el seu nét, "després de la guerra estaven obligats a declarar el material fotogràfic que havien fet". "Hem arribat a la conclusió de què es va fer un mal ús d'aquestes fotografies, i que s'identificava la gent a partir d'aquests arxius, i per això ho va retirar, ho va amagar, i se'n va oblidar, fins al punt que, amb la unida que estava la família, ningú sabia que existia aquest material", explica Monné sobre per què ho va amagar.

Amb tot, posteriorment han descobert que els negatius d'aquestes imatges els tenia el fill de Campañá a casa seva sense saber-ho. "En la recerca de les fotos, va sortir la paraula Bujaraloz en un document de l'Arxiu Mas, on no hi havia més constància d'haver tingut aquest fons documental que unes fotos petites", detalla. En veure'l, van lligar caps. "El tiet s'havia quedat amb la paraula Bujaraloz, perquè eren les úniques imatges que no eren de Barcelona, i al confirmar-ho, evidentment allí estaven tots els negatius, curiosament, també en una caixa vermella, al costat de tot l'arxiu del meu avi", explica.

"Hi havia una caixa vermella a casa que sempre ens deia que no toquéssim"

"D'aquesta caixa no, en sabíem res. Hi havia una caixa vermella a casa que sempre ens deia que no toquéssim, al pis del Barcelona. Sí que deia que ja havia recollit les fotos de l'Arxiu Mas... però no la podíem tocar", explica la seva filla Maria Rosa. "Mai ho va dir als fills, però no ho havia llençat", afegeix Monné, apuntant que, havent-li preguntat a la seva mare que havia fet l'avi durant la guerra, la resposta era que "havia estat cabo conductor, i que no havia fet fotos".

La descoberta d'aquestes imatges es va fer el setembre de 2018, i després de parlar-ho la família, Monné va contactar amb Plàcid Garcia-Planas, de La Vanguardia. "Ho va venir a veure, i es va emocionar", explica. Tot seguit, juntament amb el fotògraf David Ramon i l'historiador Arnau González Vilalta, van examinar el material i començar a treballar en la seva difusió. "La prioritat era la visibilitat, i vam decidir fer un llibre, La capsa vermella", explica. L'editorial Comanegra va acceptar la proposta i van posar fil a l'agulla. Així, Garcia-Planas, Ramos i González Vilalta van fer la selecció de fotografies i van elaborar els textos que les acompanyen.

Després de l'èxit de la primera edició, ara s'està treballant en la segona, en castellà, i el 31 de gener, a les 18.30 hores, s'inaugura a la Casa de la Barceloneta 1761, l'exposició "La Barceloneta en guerra. Fotografies inèdites d'Antoni Campañá", que es podrà visitar fins al 28 de març.

"No hi havia tanta gent amb una càmera els primers mesos després de la Guerra Civil"

A més de les fotos de la guerra, també han localitzat imatges posteriors, a partir de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. "Això no ho tenia amagat l'avi, però el tiet no li havia donat massa importància, ja que pensava que una vegada estaven aquí les tropes nacionals, ja ho tenia tothom", explica Monné, afegint que "resulta que l'avi va tenir la sort que Echagüe el va depurar automàticament després de la guerra i podia seguir a Barcelona, però molts fotoperiodistes van haver de marxar, i no hi havia tanta gent amb una càmera els primers mesos després de la Guerra Civil".