Caparrots: "Volem que sigui una entitat lúdica, festiva i divertida"

Els Caparrots de Sant Cugat celebren deu anys d'història a la ciutat

Caparrots de Sant Cugat celebra aquest any el seu desè aniversari a Sant Cugat del Vallès. Els actes centrals de la celebració s'esdevindran aquest dissabte, 28 de setembre, quan se celebri la Diada de Testes. Parlem d'aquests deu anys d'història amb la presidenta de l'entitat, Nela Vallhonrat, i la cap de colla, Juliet Ochoa.

Com va néixer Caparrots de Sant Cugat?

Juliet Ochoa (J.O.): La colla va començar amb una Festa Major del Barri del Monestir, quan els caps els tenien l'Associació de Veïns del barri. Pilar Gefael, amb qui tenia amistat perquè els fills anaven junts a l'escola, tenia connexió amb la Sònia Gual que estava a l'Associació, i faltaven gent per portar els caps. Van començar portant-los els nostres fills. I a poc a poc, ella amb una altra companya de l'Associació van decidir recuperar aquesta entitat que estava una mica abandonada.

Així fa més de deu anys que hi ha capgrossos a la ciutat.

Nela Vallhonrat (N.V.): Hi havia els de Profeslo, la promotora de Festes locals. L'avi, del 1999, la Gitana, del 2001, i el Franquesa, la Roser, el Halassan, i després ja venen els de l'Associació de Veïns.

Amb quin objectiu van decidir impulsar l'entitat?

N.V.: Donar-ho a conèixer a tothom, bàsicament, perquè estava una mica amagat. No lluïa.

Han passat ja deu anys, com ha estat l'evolució?

J.O.: Increïble. Ha sigut màgic. Perquè, a més a més, hem suat tinta. Ens ha costat molt, però ho hem gaudit molt, perquè hem vist el renaixement de la colla. Ha estat participar de les festes, sortir de Sant Cugat, donar-nos a conèixer, i mostrar que l'entitat és realment molt maca.

És una entitat molt ben acollida al poble...

J.O.: Realment sí, els infants se'n recorden, i tenen ganes de veure'ls. I els veus amb aquells ullets, aquella màgia...

N.V.: I els pares també, perquè, de vegades, el nen té por, o vergonya, i si li dius al pare si se'l vol provar, no s'ho pensen, se'l posen.

Com celebren aquesta dècada?

J. O.: Divendres 27, a la tarda, fem una taula rodona al segon pis del Claustre del Monestir.

N.V.: Abans col·laborem amb la donació de sang. De 17 a 18.30 hores, els caps donaran sang. I ja dissabte, a les 11 hores, fem un taller de construcció de caparrots per als infants i també de balls. Amb caixes de cartó, que els pintin, que posin gomets, tallar els ulls, la boca...i qui vulgui venir a la tarda, es podrà afegir en cercavila.

J.O.: I a la tarda, la Diada de Testes. Comencem amb la plantada, hi haurà cercavila, i a les 19 hores hi haurà els balls amb totes les colles i un esclat amb les entitats de cultura popular de Sant Cugat, com Diables, Geganters, Trabucaires (que no dispararan), Mediterrània, Sardanistes... i tenim músics nous, Els Cofins, de l'Escola de Música Tradicional.

És la primera Diada de Testes de la qual participen la resta d'entitats.

J.O.: Fa dos anys, Dolors Vilarasau, com a directora de teatre que és, ens va demanar si podia fer ella un xou especial. Va fer una performance que, a més, el Lluís Campins, ens va fer el text. Hem volgut fer una cosa diferent, sortir de la rutina. I l'esclat és per celebrar els deu anys, perquè hem volgut que sigui una mica especial.

També és una entitat que vol créixer, i entre altres iniciatives, tenen el Caparrot de l'Any, que el d'enguany es presentarà durant la Diada. Què és?

J.O.: Vam recuperar el que s'havia fet anteriorment, i vam considerar que, al ser una entitat petita, havia de créixer més, i per créixer també havien de créixer els caps. Va ser llavors quan vam decidir tornar a fer el Caparrot de l'Any. I que millor que proposar, com s'ha anat fent, persones conegudes pel poble, i molt vinculades. Persones vives que poguessin gaudir de la presentació del cap, perquè el que nosaltres volem és que sigui una entitat lúdica, festiva, divertida, tant per petits com per grans però que sigui realment divertida.

I esteu oberts a noves incorporacions també.

J.O.: Els divendres, cap a les 19 hores, ens reunim a la Casa de Cultura i assagem tots els balls. Qui vulgui venir, serà molt ben rebut!

N. V.: Ara som una quinzena de portadors, un per caparrot, més la cap de colla. I de vegades, necessitem fer canvis en algunes activitats. Qui vulgui venir a ballar amb els caparrots, aquí estem, i seran benvinguts.

És una activitat voluntària. Què els aporta en l'àmbit personal?

N. V.: Són dues coses. El vessant més cultural, que et tira perquè és la teva; i per passar-ho bé.

J.O.: Costa arrencar, i costa esgarrapar diners, perquè aquesta entitat viu i sobreviu de subvencions, i està costant molt aconseguir-les. Hi ha moments en què això, emocionalment, repercuteix, perquè veus que estàs fent una feina totalment altruista, que la gaudeixes molt, però que costa de vegades. Però després, quan tot surt tan bé, la gent està tan contenta, i nosaltres ens ho passem tan bé i riem molt perquè la gent que participa, o que ens està veient, la veus que gaudeix, aleshores et relaxes i compensa.

Entre altres reivindicacions estava la d'un espai "digne" per lluir els caparrots. Enguany l'han estrenat.

N.V.: Des del principi, des del 2009 que es va fundar, els caps van estar al magatzem, al soterrani. D'allí vam anar al Xalet Negre, després on ara hi ha el ViLab, però no podíem assajar allí...

J.O.: Durant un temps, vam tenir la sensació de "som l'entitat més petita, més "jove", i la més deixada de banda", i va haver-hi moments de pensar "allí ho teniu, i marxem". Però, sortosament, va ploure, i va ploure molt. Potser calia que passés una desgràcia d'aquesta mena perquè es fessin malbé.

N.V.: Tots els de cartó es van fer malbé, uns més que altres, però van quedar molt malmesos. I finalment, ja tenen un lloc digne. A més, aquí estan a un lloc on passa moltíssima gent cada dia.

Com es financen els caparrots, i qui els construeix?

J.O.: Els caps el paga l'Ajuntament, perquè és patrimoni cultural de la ciutat. I els fa la Cristina Martínez, que viu i treballa a la Floresta.

N.V.: Va ser una casualitat, fent una reunió a l'Ajuntament. Una de les tècniques ens va dir que a la Floresta hi ha una noia que havia fet un caparrot d'un senglar. Va ser trucar-li, i va estar encantada, perquè el caparrot de la Dolors Vilarasau va ser el primer caparrot que va fer. Ens va agradar molt com treballava, i és km0. Tenir algú de casa és una sort, i un avantatge, perquè la tens a la vora si passa res.

I pel que fa als balls, quants tenen?

N.V.: Tenim 5 balls propis. Cinc músiques pròpies amb coreografies fetes per nosaltres, per membres de la colla. I les músiques són del Xavier Gonzalbo, i d'en Jordi Lara. No és un fet habitual, és una excepció.

J.O.: Ara en ballem quatre d'aquestes, la cinquena segurament es coneixerà per la Festa de Tardor... Però dissabte al matí, al taller, hi haurà un ball especial, amb els nens, molt divertit. Amb una música que no és nostra, fora del protocol. És divertit i rauxa!

I com es troba la situació de les entitats de cultura popular a la ciutat? Com ho valoreu?

J.O.: Nosaltres ara ens trobem molt ben acollides per part de la resta d'entitats. Ens tracten molt bé, i ens han ajudat moltíssim. Des que va ressorgir l'entitat, no fa deu anys, si no quan vam dir que ens rentàvem la cara i començàvem a fer coses noves, fa 3 anys, va ser quan vam veure que ens van obrir les portes, i ens van acollir molt bé. Som molta pinya. De vegades emociona i tot.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem