Carlos Renedo: "Que s'hagi fet 200 anys d'una manera no vol dir que s'hagi de seguir fent"

El Ballet de Barcelona actuarà, amb un programa especial amb 30 ballarins, el diumenge 6 de novembre, a les 19 h al Teatre-Auditori Sant Cugat. Presentaran un programa doble amb El llac dels cignes i Tongue. Parlem amb el director executiu i fundador de la companyia, Carlos Renedo.

Destaqueu i poseu èmfasi en què a Ballet de Barcelona hi ha paritat de gènere. És difícil?

No, en realitat des del primer dia que vam començar amb la companyia teníem molt clara la idea de fer-la inclusiva, sense fer tanta èmfasi. Bàsicament perquè que una cosa s'hagi fet 200 anys d'una manera no vol dir que s'hagi de seguir fent igual. Està passant en general a tot el món. Hem d'evolucionar. Des del primer dia creiem que és prioritari no fer una distinció de gènere, ètnia o cos. Sobretot el cos de la dona, perquè durant molts anys s'ha vist un tipus de ballarina d'una mateixa alçada i molt prima. No som una ONG que dona cabuda a tothom, però ens fixem més en el talent.

Dieu que adapteu el Llac dels cignes a "noves perspectives". Què significa?

Des del primer cop que la vam estrenar el juny de 2021 vam incorporar a l'elenc tot de ballarines i ballarins homes fent de signes. Sobretot perquè rarament sabràs distingir en un llac si un cigne és mascle o femella, només veus la seva bellesa. Segurament t'imagines que són femelles, però probablement també hi hagi mascles. Per això hem volgut incloure tots dos gèneres. En general és una versió molt més avantguardista.

Tot i això, en aquesta obra doble incorporem al segon acte dansa contemporània amb Tongues i hem hagut de moure algunes fitxes per tenir tots els ballarins i ballarines ballant, i no hi haurà tants homes fent de cigne.

Lliguen una obra amb l'altra?

No, és un programa doble perquè el públic pugui gaudir d'una part completament clàssica i una altra totalment contemporània. Així va dirigit a tots els públics. Per a gent que no ha vist mai dansa, és molt bona opció per introduir-s'hi. Són dues peces totalment diferents.

La segona peça és un homenatge a Ludwig Wittgenstein, filòsof del segle XX. Per què?

Teníem la idea de crear una cosa nova i vam deixar la ment creativa als dos coreògrafs, David Rodriguez i Luke Prunty, i ells van ser qui van idear aquesta peça, exclusiva per nosaltres. És una cosa totalment nova, amb unes visuals precioses, amb molta fisicalitat, un tant fosca, i parla de com de petit pot ser un pensament per tal d'omplir tota una idea. I els vam deixar via lliure.

Sou una companyia molt jove, nascuda el 2019, i ja heu fet més de 68 espectacles. Com s'aconsegueix això?

N'estem realment orgullosos. Doncs amb molta humitat, molta feina. Vam començar a inicis del 2019 amb una pandèmia pel mig i hem aconseguit fer gires a França, Andorra, al festival de Peralada, repetim cada any a grans teatres com l'auditori de Lleida, l'auditori de Girona, a Múrcia, Alacant... Tenim ballarins que van a representar el Ballet de Barcelona al Japó, els Estats Units, Suïssa... S'aconsegueix a base de no tenir egos i de posar en primer terme, com a protagonista, als artistes. Que siguin ells i elles qui acabi tenint les millors condicions, no només laborals sinó els millors espectacles. I amb molt d'orgull i sabent amb qui volem treballar. Cadascú de l'equip posa el seu granet de sorra per aconseguir la perfecta combinació per aquest projecte que va començar petit i ja és gran.

Quin és l'objectiu ara?

No en tenim un concret. Seguir construint aquesta companyia, que era necessària al país perquè la tenen totes les ciutats importants europees. Nosaltres tot i ser privats, tenim espònsors i l'objectiu és seguir consolidant aquesta companyia que sembla que ja s'ha consolidat i som referents. Tenim una llista d'espera de més de 300 ballarins. Som l'única companyia amb contractes fixes de Catalunya, amb fisioterapeuta, entrenador personal, psicòloga, sabatilles de punta, càtering. Jo he sigut ballarí i el que a mi m'ha agradat i m'ha faltat vull que ho tinguin els nostres artistes. I que ho apreciïn. L'objectiu és l'artista.

Parles dels espònsors. Trobeu a faltar inversió pública?

Hi ha suport de les institucions públiques. Sempre amb programes amb bases molt marcades i són una mica complicades de demanar, però si es fan bé, hi ha suport. Estaria bé més suport a noves companyies i produccions.

Has viatjat per tot el món com a ballarí. Per què era important parar a Barcelona?

Va sortir una mica per art de màgia. Feia 10 anys que vivia a Nova York. Estàvem de vacances a Barcelona i uns ballarins van sortir escarmentats d'una altra companyia. Vam dir de fer classes i les classes es van transformar en espectacle i a poc a poc vam dir de crear alguna cosa. Ens vam adonar que podíem aprofitar i en lloc de tenir una companyia amb el nostre nom, en podíem crear una per la ciutat. Com una ciutat tan mediterrània i cosmopolita no tenia una companyia de referència internacional?

És veritat que qui balla ballet pot ballar-ho tot?

Ostres, és que la dansa pot abastar tantíssim: claqué, esbart, flamenc, balls de saló, Bollywood. Jo no diria que si balles clàssic ho pots ballar tot, però et dona una base tècnica molt consistent. És com quan vols cantar i estudies abans els plecs vocals, la laringe...

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.