Carme González Roqué: "Reivindico el fet de llegir com a acte cultural"

L'actriu santcugatenca ha participat en gairebé totes les edicions de les Lectures a la Fresca i també ho farà en la d'enguany

Carme González Roqué és actriu professional, i ha participat en gairebé totes les edicions de les Lectures a la Fresca, que enguany arriben a la seva 15a edició recordant la figura de Margarida Xirgu i Federico García Lorca. L'actriu santcugatenca repassa la trajectòria de les Lectures a la Fresca des dels seus inicis, i parla també de l'edició d'aquest estiu, que comença el dijous 4 de juliol amb la primera obra: La Xirgu a la fresca.

Aquest any les Lectures a la Fresca arriben a la 15a edició. Com les definiria?

Són ja un clàssic dels estius. És estar al carrer tranquil·lament, a la fresca, com el nom indica, deixar que t'expliquin una història, deixar-te endur per la cosa que t'expliquen, i fer una cerveseta després. Però bàsicament és una acció molt simple, i molt antiga: llegir i escoltar. Unes persones que llegeixen i unes altres que escolten, amb l'afegit que llegim, però fem, també. Són lectures força dramatitzades. La qüestió és no fer una lectura davant d'un faristol, sinó intentar donar-li una mica de vida, d'omplir-la.

Des de la perspectiva de l'actriu. Què representen per a vostè les Lectures a la Fresca?

Fer d'actor és assajar, treballar-ho i, després, fer-ho. En les Lectures a la Fresca és diferent, anem amb el text a la mà, que sembla que sigui una cosa molt simple, però llegir donant sentit al qual llegeixes, intentant omplir el que llegeixes, provant de fer uns mínims moviments... Té el seu què. Com a actor és una tasca diferent de la de memoritzar i assajar, però és molt enriquidor i interessant perquè t'obliga a un altre registre. Vas amb un paper a la mà, i això per una banda et limita perquè no pots fer les coses que orgànicament et sortiren, però estàs llegint, llegint amb sentit. És una cosa que té el seu valor i està bé potenciar-ho.

Vostè participa en les Lectures a la Fresca pràcticament des del principi. Quina ha estat l'evolució de la proposta al llarg dels anys?

Recordo les primeres, a la plaça de Pep Ventura, vam començar en una taula, asseguts, no amb faristol però gairebé, quiets, concentrats amb el que llegíem. Amb els anys, i amb la tenacitat i rigor de la Dolors Vilarasau, a poc a poc hem anat enriquint. Ara ens aixequem, ara provarem de fer uns petits moviments... Cada vegada més. Això potser s'hauria de dir ja teatre i no lectures perquè s'intenta, amb la mesura en què es pot, que cada vegada s'acosti al que podria ser una representació.

L'acció ha guanyat terreny al text?

Sí, però sense oblidar les lectures. Que el fet de llegir no ens faci perdre el fet d'escriure. Ho intentes fer però vas amb un text a la mà, i això és el primer.

"És gràcies a la implicació de moltes persones, no només dels qui llegim, sinó gent de vestuari, de so, etc."

Com s'aconsegueix crear muntatges així, que siguin gratuïts i a l'aire lliure?

Amb un esforç brutal de totes les persones implicades a tots nivells. Pensa que són els dijous de juliol. D'una setmana a l'altra és el temps que hi ha per preparar-se. Tot i que tenim el text una mica abans, però clar, no podem trobar-nos físicament tots, amb la qual cosa tu t'ho vas preparant a casa, però el temps real que tens és una setmana. Això vol dir que des de les 21 h fins a les 23:30 h que ens tanca la Casa de Cultura som allà. És gràcies a la implicació de moltes persones, no només dels qui llegim, sinó gent de vestuari, de so, etc. Segons cada autor, cada text que es tria, a part de totes les persones implicades normalment, també hi ha col·laboracions de gent que també dona el seu temps, el seu esforç i la seva il·lusió, perquè també s'hi ha de posar.

"Reivindico el fet de llegir com a acte cultural, llegir, com a acte en si"

Quina és la principal diferència entre veure teatre i veure una lectura teatralitzada?

Jo em poso a l'altra banda i penso, si jo fos espectador i anés a veure-ho, potser sí que m'agradaria més que em representessin l'obra, però vull reivindicar, d'alguna manera, el fet que llegir, comunicar llegint, s'ha de valorar. I no és ni més ni menys que representar, són coses diferents. Jo, d'alguna manera, penso que com a espectador també m'agradaria veure unes persones que m'estan llegint una cosa i, a la vegada, són capaç d'imaginar. En aquest sentit, reivindico el fet de llegir com a acte cultural, llegir, com a acte en si.

El concepte de les Lectures a la Fresca és únic?

No t'ho ser dir, però crec que és força específic, perquè traslladat a un altre disciplina... Per exemple, quan una gent et canta, et canta o no, però no et llegirà les cançons. Jo crec que es força específic. També podríem parlar de poesia... Però ja és una altra cosa. La poesia es llegeix i has d'interpretar el que estàs llegint, però no et demana l'acció, ni intentar recrear el que una obra de teatre generalment planteja, amb un espai. És una cosa força específica de llegir teatre.

Per tant parlem d'un format original i diferent, que més enllà de les Lectures a la Fresca és difícil poder veure.

Jo diria que sí.

"No vull escollir, cada any és especial, o per l'autor, o per l'obra que s'ha escollit"

Al llarg d'aquests anys has fet moltes lectures. En sabria dir alguna que l'hagi marcat especialment?

Això és com els fills. No, al final et quedes amb tot. Em venen moltes coses al cap: Pere Calders va ser fantàstic... Però no. T'he dit aquesta perquè m'ha vingut al cap... 15 anys donen per molt, aleshores no vull dir que tingui més estima per a les primeres, però sí que tens records molt específics de gent que ja no hi és, com el Llamas, el Fàbregas... Hi ha una cosa que et fa dir: aquelles. Però no, perquè després les altres tenen altres coses. No vull escollir, cada any és especial, o per l'autor, o per l'obra que s'ha escollit...

Li anava a preguntar precisament què té d'especial l'edició d'enguany.

Aquesta és fantàstica, amb Margarida Xirgu i Federico García Lorca, i a més ho fem amb castellà, que em sembla que serà la primera vegada. També és una mica hàndicap per a nosaltres, però està clar que a García Lorca o el fas amb castellà o millor que facis una altra cosa. Aleshores, què té d'especial aquest any? A mi personalment m'agrada molt Lorca, com a poeta i com a dramaturg. Llegir un text com La Casa de Bernarda Alba és genial, no em ve la paraula per definir-ho, però serà un gust, segur, intentar aproximar-nos a un animal com era Federico García Lorca.

També és el primer any que s'homenatja la figura d'una actriu, com és Margarida Xirgu.

Sí, i la simbiosi entre Xirgu i Lorca era brutal. La combinació d'aquest any trobo que és un bombó.

És una edició que vol parlar del feminisme, de l'exili, de la repressió. Són un autor i una actriu que serien molt actuals.

Sí, desgraciadament, segons com ens ho mirem tot. És cert que és el retrat d'una Espanya i d'una Andalusia d'un moment determinat però que extrapoles i veus que encara ens queda molt. Anem fent, anem avançant, però queda molt.

Això es té en compte a l'hora d'escollir l'autor?

Això no t'ho sé dir, perquè la Dolors Vilarasau és qui tria en funció de no et sé ben bé dir que. Aquest any se'n compleixen 50 de la mort de Margarida Xirgu... No sé quin criteri utilitza, però suposo que sí, que d'alguna manera, de vegades es té en compte el valor actual que pot tenir. Però vaja, el teatre sempre té aquesta cosa que, d'alguna manera, remou coses i et posa davant dels ulls la teva realitat o la d'altres que han viscut abans que tu.

A les Lectures a la Fresca hi participen també forces actors i actrius amateurs. Per vostè, que és professional, què representa treballa amb algú que no ho és?

Jo admiro el fet que persones que es dediquen a altres coses, i que estan treballant tot el dia, acaben de treballar i a les 22 h de la nit són a la Casa de Cultura com uns soldats, i l'endemà es tornen a llevar al matí per fer la seva feina. Jo sento admiració per aquestes persones, i veus que el teatre és una cosa vocacional: o t'agrada o no cal que ho facis. Però és clar, és la teva feina. I per aquestes persones que no són professionals veus l'estima que es té per aquesta disciplina. Si alguna cosa em desperten, és admiració. També hi ha el fet que coneixes gairebé a tothom, crees vincles amb molt poc temps. És molt intens.

Què diria a la gent perquè vingués a veure les lectures?

Al juliol, a les 22 h de la nit, al carrer s'està molt bé, i sobretot tu t'asseus tranquil·lament, escoltes com t'expliquen una història, passes una estona agradable i vas a fer una cerveseta. És estiu i està molt bé estar al carrer. Vull reivindicar el carrer, una plaça, amb un espai agradable...

"Jo reivindico anar amb el text a la mà, perquè per això es diuen Lectures a la Fresca"

Quin ha de ser el futur de les Lectures a la Fresca?

Hi ha opinions diverses. Jo personalment penso que no ha de canviar, perquè aleshores seria una altra cosa. Segurament un teatre a la fresca estaria bé, però requeriria altres coses, requeriria assajar més temps, per tant la disponibilitat de les persones tampoc no seria la mateixa... I també vull insistir amb això, es diu Lectures a la Fresca, si volem cada vegada amb més acció, però jo reivindico anar amb el text a la mà, perquè per això es diuen Lectures a la Fresca, per tant, el text a la mà, sempre.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem