La Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc celebra 50 anys cantant en places i auditoris

Ara fa cinquanta anys, després de la missa del gall de l’any 1974, un grup de cantaires de l’antic Orfeó de Sant Cugat es van agrupar i van decidir muntar la Coral Sant Cugat sota l’empara del Club Muntanyenc de Sant Cugat. Jaume Cifuentes, membre fundador de la coral, explica per què es va decidir crear la nova coral: “L’Orfeó quedava molt seriós i vam decidir fer una entitat, però com que crear-ne una de nova tenia les seves dificultats i hi havia molta gent que era del Club Muntanyenc, vam decidir fer una secció del club, creant una coral de cançó popular i de muntanya”.  Així doncs, el dia 17 de gener de 1975, la Coral Sant Cugat es va consolidar com a secció del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Des dels seus inicis, la Coral Sant Cugat va esdevenir una coral de referència a la ciutat. Tot i que el conjunt va iniciar-se amb la cançó popular i de muntanya, durant aquests cinquanta anys, el seu repertori ha anat evolucionant i passant per la música clàssica i la polifònica, deixant enrere així les cançons amb les quals va començar la seva activitat. Segons Jurek Podlewski, actual president de la coral santcugatenca, el conjunt ha tingut un total d’11 directors i 11 presidents. Tots ells, al costat dels cantaires del col·lectiu, han anat posant el seu gra de sorra perquè la coral sigui el que és avui en dia. “Hem de tenir en compte que els diferents directors que han passat per aquesta coral han volgut imprimir-hi, en certa manera, el seu segell”, assegura Cifuentes.

Els seus membres han viatjat a països d’arreu d’Europa i han recorregut Catalunya i l’estat espanyol oferint més de 300 concerts en auditoris, sales i places. A la ciutat, l’espai on més han actuat ha estat el Monestir de Sant Cugat. De fet, Jurek Podlewski va conèixer la Coral Sant Cugat quan vivia a Polònia i va actuar a la ciutat amb la coral Akademicki Chór Uniwersytetu Gdańskiego: “Jo vaig conèixer aquesta coral l’any 1976, quan vaig venir a cantar al monestir de Sant Cugat convidat per la Coral Sant Cugat. Ara, si tanco els ulls, puc veure i recordar alguns fragments de l’actuació”. 

La ciutat creix

El president, Jurek Podlewski, també assegura que per la Coral Sant Cugat “ha passat la flor i la nata de la societat de Sant Cugat”. Tot i això, Jaume Cifuentes lamenta que, actualment, la influència de la coral a la vila ja no és la mateixa: “En aquella època, la coral era un punt de trobada. Ara ja som gairebé 100.000 habitants i no és el mateix. La coral ha donat vida a Sant Cugat durant molts anys, i últimament no hi ha gairebé cap entitat que ho faci”.

La tresorera i membre de la coral, Àngels Auladell, fa èmfasi en el fet que el creixement de la ciutat ha provocat també un augment de l’oferta: “Ara hi ha moltes corals. Abans hi havia menys opcions per a cantar”. Així, aquesta diversitat en l’oferta ha dificultat a la Coral Sant Cugat captar nous cantaires, però, tot i això, després de 50 anys, continua viva.

Anècdotes i històries

La Coral Sant Cugat continua sent un espai de trobada, intercanvi i cultura. És un lloc on els cantaires comparteixen la seva passió per la música tot passant una bona estona. Jurek Podlewski la defineix així: “La Coral Sant Cugat no només és un grup de cantaires, és una família, un grup on tothom se sent benvingut”. Auladell també comparteix aquesta visió: “Al principi, quasi tots érem del poble i teníem molta amistat. Ara, amb els que han anat venint, també tenim un tracte molt agradable”. El grup ha anat evolucionant i superant-se amb un repertori més exigent i complex. Glòria de Vivaldi, els sis nocturns de Mozart, l’Halleluja de Cohen, el Rèquiem de Mozart i el Messies de Händel han estat algunes de les obres que han interpretat durant aquests 50 anys.

Mentrestant, els membres de la Coral Sant Cugat han anat acumulant records, anècdotes i històries. Àngels Auladell recorda els viatges i participacions en concursos, com el de Tolosa (Guipúscoa): “Al 84 vam anar a Tolosa, on feien un concurs de cant. No vam guanyar cap premi, però vam quedar dignes”.

Auladell també rememora una anècdota curiosa; quan van haver de cantar una sardana com si fos una marxa militar a Itàlia: “Vam anar a l’Alguer per a participar en un altre concurs i vam cantar dues cançons en col·laboració amb la coral d’allà. Una d’elles era la Sardana de les Monges, i li va tocar dirigir al mestre italià, que no tenia ni punyetera idea què era una sardana. Els nostres tenors van començar el ritme de la sardana, però no, ens la va fer cantar com si fos militar”.

Reptes i relleu generacional

El principal repte de futur de la Coral Sant Cugat és el relleu generacional. La mitjana d’edat del grup és alta, manquen persones joves i, en concret, homes disposats a cantar a la coral. Així ho explica el president, Jurek Podlewski: “La manca de gent jove és un problema. No pretenem que vinguin persones de 25 anys, ja sabem que això és gairebé impossible”. “També necessitem homes a la Coral Sant Cugat i, per tant, hem de fer que la música sigui atractiva”, afegeix Jurek Podlewski.

Per la seva banda, el membre fundador Jaume Cifuentes expressa el seu desig de diversificar els estils musicals de la coral: “Em sap greu estar encasellat amb una coral tan clàssica i sacra. M’agradaria cantar alguna cosa més moderna. Tampoc cal cantar el rock dels anys 50, però es podrien fer algunes versions o recuperar els concerts dels Beatles”. Finalment, Àngels Auladell anima a la ciutadania a apuntar-se a la Coral Sant Cugat: “Si algú s’anima i vol venir, ja ho sap. Pot contactar amb nosaltres a través del Club Muntanyenc Sant Cugat i serà benvingut”. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.