El Monestir serà propietat del Bisbat si cap administració no actua abans

El Monestir, la joia patrimonial i arquitectònica de Sant Cugat, podria passar a mans del Bisbat de Terrassa d'aquí a vuit mesos si l'Ajuntament o la Generalitat no intervenen. I és que el passat 7 d’agost del 2014, el bisbe de Terrassa va inscriure en el Registre de la Propietat el ple domini del temple del Monestir i de la seva casa abacial a favor de la Parròquia de Sant Pere. Actualment, la Generalitat disposa del domini eminent sobre el Monestir, mentre que l'Ajuntament en disposa de la propietat útil.

L'historiador Domènec Miquel, membre del Grup d’Estudis Locals (GEL) i de la Fundació Sant Cugat, ha explicat que "s'han entrat cartes al registre de l'Ajuntament, també hem reclamat de viva veu i encara no tenim resposta, fa 16 mesos que alertem sobre el registre que ha fet el bisbe". Miquel ha lamentat la manca d'implicació del consistori en tot aquest temps i ha avançat que si cap administració porta als tribunals l'acció del Bisbat, ho faran els membres del Grup d’Estudis Locals i de la Fundació Sant Cugat que apunta que "la sol·licitud episcopal està mancada de tot fonament jurídic i ha de ser anul·lada".

Des de l'Ajuntament s'ha pronunciat la tinenta d'alcalde de Cultura, Carmela Fortuny, qui ha assegurat que el mateix consistori, la Generalitat, el Bisbat de Terrassa, la Parròquia de Sant Pere, la Diputació de Barcelona i el GEL, com a representant de la societat civil santcugatenca 'haurà "de buscar un acord sobre la propietat legal del Monestir, un litigi que s'arrossega des del segle XIX". Fortuny ha incidit que per defensar la propietat pública del conjunt patrimonial,  l'Ajuntament "a més de disposar de l'assessorament del seu secretari i dels seus serveis jurídics, ha iniciat contactes amb els millors especialistes del país en propietat patrimonial per disposar de totes les mesures legals al seu abast".

La titular de Cultura ha afegit que s'ha acordat la creació d'una comissió gestora del Monestir formada per preparar les actuacions més urgents com el seguiment de les inversions necessàries per al correcte manteniment i la rehabilitació del monument, l’adaptació de l’entorn, l'estudi del pla global de rehabilitació de tot el conjunt, la creació d'un pla d'usos del Monestir, i l'acord de totes les parts sobre la propietat pública del Monestir.

Sense reclamar Sant Medir

Miquel s'ha mostrat sorprès per la decisió del Bisbat de no reclamar l'ermita de Sant Medir. En aquest sentit, el santcugatenc ha indicat que actualment el lloc de culte és propietat de l'Ajuntament de Barcelona i ha assegurat que l'edificació mai ha estat desamortitzada.

L'historiador local també ha explicat que el Bisbat de Terrassa ha inscrit, tal com ha fet amb el Monestir, més de 300 esglésies i cases parroquials de la seva demarcació i ha lamentat aquest "cas estrany" que deriva de la desamortització i que no ha generat "cap problema fins ara". L'expert en història local ha indicat que la reclamació de la propietat feta pel bisbe "no té cap sentit".

Per al GEL, una apropiació mancada de legitimitat

Segons han explicat en una carta dos dels membres del GEL, els dos historiadors Jordi Casas i el mateix Miquel: "En el moment de la desamortització eclesiàstica, el 1835, el Monestir passà a les mans estatals dites de Bienes Nacionales. Un RD del 1842 va permetre a l’Ajuntament reclamar el temple, el palau abacial i la mina d’aigua per raó d’utilitat pública. Li fou concedit, el 1844, mitjançant escriptura, amb la condició de mantenir el culte. La propietat, doncs, restà dividida entre el domini útil cedit a la corporació municipal i el domini eminent que va retenir l’Estat. La parròquia, beneficiària efectiva de la cessió, només esdevingué el que jurídicament es coneix com a “detentora de l’ús”. Aquesta situació s’ha mantingut durant 170 anys sense que representés cap problema per a l’activitat parroquial. Posteriorment, el 1847, l’Estat cedí a l’Ajuntament els claustres i la resta d’espais que es trobaven dins el recinte murallat".

El mateix text apunta que: "Quan un bé immoble de titularitat pública, com és el cas del Monestir de Sant Cugat, rep una declaració d’utilitat pública, esdevé legalment un bé imprescriptible i inalienable, consideració que va ser reforçada l’any 1931 amb la declaració de Monument Nacional (avui Bé Cultural d’Interès Nacional). D’altra banda, el Codi Civil Català estableix que “la mera detenció d’ús no permet la usucapió que pretén el bisbe".

I, finalment, el document recorda que a l'any 1997, l’Estat "va traspassar a la Generalitat el domini eminent sobre el Monestir, fent constar que el domini útil ja estava en possessió de l’Ajuntament de Sant Cugat (BOE 29/07/1997), acte contra el qual el bisbe no reclamà. Des d’aquest reconeixement de propietats del 1997 i fins a l’any 2014 de la citada inscripció només hi van 17 anys, menys del 20 preceptius per al·legar usucapió, que, com s’ha vist, la llei no li permet".