El procés de restauració d'una obra d'art, pas a pas

En aquest article t'expliquem el procés que fa un bé moble, en aquest cas un retaule renaixentista, des que es desmunta i es trasllada al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya fins que torna a sortir del centre, ja restaurat, i es col·loca novament al seu lloc.

El retaule que hem triat com a exemple és el de Sant Joan Evangelista, que es troba a l’església del Reial Monestir de Santes Creus. La restauració d’aquesta obra es va realitzar entre els anys 2010 i 2012, i la intervenció va estar dirigida per Josep Paret, responsable del Departament d’Escultura i Pintura sobre Fusta del CRBMC.

Retaule de Sant Joan Evangelista. FOTO: Cedida

Fase d'ànàlisi

Abans d’iniciar qualsevol tipus d’intervenció sobre la peça es fa un estudi previ per determinar com es farà arribar de forma segura fins als tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

1. Desmuntatge: Es fa un inventari i es numeren cadascun dels fragments que l’engloben. També s’elabora un croquis explicatiu de la distribució de peces. Desmuntades les peces, es fa una primera neteja de les acumulacions de pols i altres partícules seques. Es continua amb l’embalatge i es transporta.

2. Exàmen fotogràfic: Totes les peces del retaule se sotmeten a diferents tècniques de documentació fotogràfica. En el cas concret del retaule de Sant Joan, primer es fan les fotografies amb llum difusa (llum que evita ombres) de l’anvers i el revers de totes les peces del retaule i del seu estat de conservació. Després s’utilitza la tècnica de llum rasant per veure si presenta irregularitats de superfície. La tercera tècnica que s’aplica és la de llum ultraviolada, per observar intervencions anteriors i si hi ha repints o addicions posteriors. La darrera tècnica és la de llum infraroja per visualitzar si hi ha dibuixos preliminars.

3. Anàlisi al laboratori: Es prenen mostres i s’analitzen totes les peces per definir els materials constitutius del retaule, des del suport de fusta fins als aglutinants de les pintures, els pigments emprats en la seva elaboració i la composició química de les seves capes de superfície. El laboratori disposa de tot tipus d’aparells que permeten entendre i conèixer, entre d’altres, estratigrafies, capes de policromies i els components d’un vernís.

Intervenció sobre l'obra

4. Desinsectació: Quan les peces, com és el cas, presenten afectacions produïdes per insectes o fongs, s’introdueixen a la cambra d’anòxia. La desinsectació curativa per anòxia és un procediment no tòxic amb atmosferes transformades basat en l’eliminació de l’oxigen i la substitució per nitrogen.

5. Fixació de la capa pictòrica: Aquest procés consisteix en l’aplicació, amb un pinzell o una xeringa, de diversos adhesius de pH neutre. S’intervenen aquells punts on la policromia es troba despresa, totalment o parcialment. Igualment es considera convenient readaptar l’estrat pictòric per mitjà de pressió o pes.

6. Consolidació del suport: Primer és necessari retirar, de manera mecànica, tota la brutícia acumulada que omplen les cavitats provocades pels insectes xilòfags, aplicant resines sintètiques en totes aquelles zones on la fusta es troba més degradada i debilitada fins a assolir un alt nivell de consistència. Una vegada aconseguit l’objectiu, es considera oportú, com a mesura preventiva, reomplir una bona part de les pèrdues de matèria amb una resina lleugera, elàstica i de fàcil reversibilitat. En les zones amb pèrdues de grans dimensions es crea una estructura flexible similar a la fusta original mitjançant la creació d’un parquet (foto 1) fet amb fusta i amb la resina anteriorment esmentada. Es reforcen també els bastiments encolant, amb una resina vinílica, certs fragments del suport que presentaven esquerdes o fissures. En els dos basaments (foto 2) es reconstrueixen les bases de les caixes inferiors (perdudes totalment), amb empelts de fusta de cedre i es reforça l’interior mitjançant una nova estructura de fusta.

7. Neteja del revers del suport: S’enretiren els excessos de pols i altres residus amb un aspirador i després s’aprofundeix en la neteja mecànica de la fusta.

8. Tractament del metall: Totes les peces de metall –claus de forja– que s’han localitzat reben un tractament de passivació, que consisteix en la formació d’una pel·lícula relativament inert sobre la superfície del metall que el protegeix de l’acció d’agents externs.

9. Neteja de la capa pictòrica: Es porta a terme una primera neteja de la brutícia superficial de manera mecànica. La intervenció en l’estrat pictòric es fa per fases. Primerament es du a terme una neteja de la brutícia superficial adherida a l’estrat pictòric per mitjans aquosos per, posteriorment, i en base als resultats aconseguits amb les substàncies de pH controlat, passar a utilitzar dissolvents.

Tractaments finals

10. Tractaments de presentació final: El primer tractament és el de massillat, que consisteix a reintegrar les pèrdues de la capa de preparació amb estuc tradicional únicament en les taules policromades a l’oli. Posteriorment es passa a la reintegració pictòrica, que consisteix a aplicar petits retocs de color il·lusionistes (en la distància no es perceben) en les pèrdues pictòriques de les taules policromades a l’oli (predel·la, taula central i timpà). L’acabat final de color s’efectua primer amb la reposició de color amb pintures a l’aigua (aquarel·les) i després amb la mateixa resina utilitzada per l’envernissat final barrejada amb pigments. El tercer i darrer tractament que s’aplica és l’envernissat, amb l’aplicació d’una o dues pel·lícules de vernís.

11. Muntatge: Es fan dues actuacions. Una, protegir aquelles peces susceptibles a les acumulacions de pols i brutícia del revers amb un teixit inert de polietilè . L’altra consisteix a subjectar el retaule al mur a partir d’una nova estructura d’alumini anoditzat.