Berta Serrhaima: “Em va saber greu deixar els Castellers per fer el musical Billy Elliot”

El TOT entrevista a Berta Serrhaima, que viu a Sant Cugat i, amb 11 anys, actua al musical Billy Elliot a Barcelona

Berta Serrahima González té onze anys i viu a Sant Cugat. Des dels tres que balla. Fa dos anys que va entrar a formar part del musical Billy Elliot que es pot veure al Teatre Victòria de Barcelona, després d’onze anys a Londres, quatre a Broadway i tres a Madrid. És un dels musicals més difícils de posar en escena perquè els seus principals protagonistes són nens. La Berta interpreta una de les nenes protagonistes, la Debbie. El TOT conversa amb ella abans de pujar a l’escenari.

Quin paper interpretes al musical de Billy Elliot?

Faig un personatge que es diu Debbie que és la filla de la professora de dansa. Ella es fa amiga del Billy, bé, primer no li cau bé, després sí.

Quantes vegades surts en escena?

Fem quatre coreografies, i escenes, en són tres.

Quantes vegades et canvies de vestuari?

Primer fem el primer ball, després ens canviem per fer el següent. Després, em canvio per una escena que surto jo, després ens canviem per al primer ball del segon acte, després em canvio per una altra escena que surto jo, i ens tornem a canviar, després una altra vegada ens tornem a canviar...

Ja m'he perdut... Mai t'has equivocat de roba?

(Riu)... No. De fet, en una mateixa coreografia sortim un moment de l'escenari i ens hem de tornar a canviar molt de pressa i tenim com vint segons per posar-nos un tutú blanc i el mallot vermell, i és una mica estressant.

Quina escena t'agrada més?

Totes, ja que totes tenen la seva cosa divertida.

Destaca-me'n una

Hi ha una escena que surto amb pijama, amb el cabell despentinat i una bata d'estar per casa que no dic gairebé res, però em fa gràcia sortir amb aquest vestuari perquè mai hauria dit que si sortia en un musical, ho faria amb pijama.

No només balles, també actues

Sí, en tres escenes.

I t'agrada?

M'agrada molt.

Berta Serrhaima i Laura Grau al camerot del Teatre Victòria. FOTO: TOT

Berta Serrhaima i Laura Grau al camerot del Teatre Victòria. FOTO: TOT

Què t'agrada més?

Ballar, però actuar, també m'agrada molt.

T'hauries imaginat sortir en un musical tan espectacular com aquest?

No. Al principi no era conscient del que significava haver entrat al musical de Billy Elliot i ara vaig prenent consciència. Estic supercontenta d'haver fet el càsting i d'haver decidit entrar.

Fins quan has d'actuar?

Està previst que actuem fins al 8 de maig.

Quants dies actues per setmana?

Dos cops. Algunes setmanes actuaré només un dia, però la majoria en són dos.

Això vol dir que hi ha més grups de nens i nenes per fer el musical cada setmana.

Som cinc grups de nens i nenes que ens anem alternant les vuit funcions setmanals.

Quan assageu?

Vam estar dos anys assajant, els nens quatre.. Sumant la covid, però ara ja no assagem, i ara només escalfem una hora i mitja abans de la funció.

Si et posessis malalta, tindries substituta?

Les altres nenes dels altres grups farien més funcions aquella setmana.

"He tingut molta sort perquè la meva família sempre em dona suport a les meves decisions"

I passes vergonya dalt l'escenari?

Als primers assajos una mica perquè com que era la primera vegada que parlava en públic... Però es passa molt de pressa.

I t'impacta veure tanta gent que t'està observant?

La primera vegada va ser com -Bua, quanta gent! Però després ja et vas acostumant.

Ara que vius un musical des de dins, creus que és dur?

Per una part m'agrada molt i és superguai la sensació d'estar a l'escenari i ballar. Però hi ha una altra part de sacrifici no només per a nosaltres, sinó també per als pares que ens han de portar... Abans feia castellers a Sant Cugat i em coincidien els assaigs amb els del Billy i vaig haver de deixar de fer castells i em va saber molt de greu. Així i tot al final ha valgut la pena poder viure aquesta experiència. A més amb la covid, castells no s'han pogut fer fins ara.

Com ho porta la família?

He tingut molta sort perquè la meva família sempre em dona suport a les meves decisions i el que vull fer, però no és el que més els hi agrada passar-se tot el dia al cotxe portant-me amunt i avall.

Sé que tens una germana més petita, com ho porta?

Els meus pares en estar separats, ella no es pot quedar a casa amb un dels dos, i tot el dia es passa l'estona al cotxe amunt i avall també...

T'ha vist alguna vegada?

M'ha vingut a veure una vegada i diu que vol repetir!

I la teva família?

Sí, moltes vegades. Els meus pares, els meus avis...

"Vaig començar a ballar quan tenia tres o quatre anys a l'escola de dansa de Viviana Hounie de Sant Cugat"

Com vas arribar a Billy Elliot?

Recordo que la mami em va dir que hi havia uns càstings. Jo no sabia què era Billy Elliot. Vaig veure la pel·lícula, em va agradar i vaig decidir presentar-me. Vaig fer el càsting que vam ballar i ens van fer aprendre un diàleg i fer-lo entre nosaltres i cantar. Dues setmanes més tard em van dir que m'havien agafat. Em va fer molta il·lusió, però deixar altres coses com els castellers em feia cosa, però és el que he decidit.

És el teu somni la dansa?

Crec que sí, jo em vull dedicar a la dansa perquè és una cosa que m'agrada molt tant com per dedicar-m'hi professionalment i m'encantaria poder viure de ballar i passar-m'ho bé dalt l'escenari.

I on has après a ballar?

Vaig començar a ballar quan tenia tres o quatre anys a l'escola de dansa de Viviana Hounie de Sant Cugat i vaig estar-hi fins als set anys, quan vaig entrar a l'escola Oriol Martorell, on fem classes normals i de dansa tot barrejades, com una assignatura més. Ara que estem a l'ESO fem cada dia tres o quatre hores de dansa i gràcies a això he après molt.

"La meva àvia era ballarina del gran teatre del Liceu. Ella sempre m’ha ajudat molt"

Sou molts de la teva escola?

Som set o vuit.

I la dansa et ve de família?

Sí. La meva mare balla al Cos de Dansa de l'Esbart Sant Cugat i la meva àvia era ballarina del gran teatre del Liceu. Ella sempre m'ha ajudat molt i m'ha animat sempre a fer dansa. Em va comprar les seves sabatilles de punta. Quan vaig a casa seva sempre practiquem juntes. He tingut molta sort.

A Sant Cugat, has estat amb els Castellers, a una escola de Dansa, has estat en alguna entitat més de la ciutat?

Vaig estar també fent ball a l'Esbart de Sant Cugat a la meva escola (Turó de Can Mates).

T'agradaria que es pogués ballar Billy Elliot a Sant Cugat?

Seria molt divertit poder-ho fer!

Què creus que li fa falta a Sant Cugat en l'àmbit de la dansa?

Estaria bé que hi hagués alguna escola a Sant Cugat que es dediqués a fer musicals amb nens i nenes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem