Estudiants recorden els santcugatencs als camps nazis per no repetir els "errors" passats

Més d'un centenar d'alumnes de 4rt d'ESO de l'Institut Arnau Cadell i l'Institut Joaquima Pla i Farreras han participat aquest divendres al matí en la primera Jornada de Memòria Històrica per commemorar a Sant Cugat el Dia d'homenatge als espanyols deportats i morts als camps de concentració i a totes les víctimes del nazisme (5 de maig). En la introducció de l'activitat, el tinent d'alcaldia de Presidència de l'Ajuntament, Pere Soler, ha valorat la iniciativa d'aquests dos centres de secundària de la ciutat perquè considera que "tothom ha de recordar el passat per no repetir els errors".

El valor de recordar els deportats santcugatencs als camps nazis

Soler ha insistit en la revisió de la memòria de la guerra civil, el franquisme i del tardofranquisme i ha presentat l'historiador José F. Mota que ha il·lustrat als alumnes amb una explicació històrica del context dels sis santcugatencs deportats als camps de concentració nazis. "És molt bo que la joventut de Sant Cugat puguin veure que aquí a la ciutat també hi ha reminiscències d'aquesta etapa passada per valorar una democràcia plena", ha expressat el tinent d'alcaldia als mitjans després de la seva intervenció.

Més info: Mauthausen i Gusen, l'infern dels 6 santcugatencs que van viure l'holocaust nazi

José F. Mota ha contextualitzat el període de guerres, els camps de concentració i les víctimes santcugatenques que es commemoren amb les Stolpersteine i ha subratllat que dels 10.000 espanyols deportats als camps nazis, el 60% van ser assassinats. Una proporció que es manté amb els sis santcugatencs deportats. Dos van sobreviure mentre que quatre van morir als camps de concentració. S'ha referit, explícitament, a tres d'aquests santcugatencs-, ja que són els que els alumnes no han treballat a l'activitat- i ha recordat que el 5 de maig es commemoren dels deportats espanyols perquè va ser quan els aliats van alliberar la xarxa de camps de concentració nazis Mauthausen-Gusen, I ha conclòs la seva exposició recalcant que han hagut de passar més de 70 anys perquè es recordin els santcugatencs deportats pels nazis i s'ha fet amb la instal·lació de pedres Stolpersteine a les últimes cases on van viure a Sant Cugat els deportats. "Aquestes pedres volen fer recordar a la gent que passa pel carrer que van ser deportats als camps de concentració pels nazis", ha destacat Mota que també ha insistit als alumnes que espera que aquesta activitat serveixi per recordar períodes tràgics que no han de tornar a passar.

Més info: Sant Cugat tindrà 6 llambordes a la tardor en record dels deportats als camps nazis

Una gimcana pels carrers de la ciutat a la recerca dels Stolpersteine

Després l'activitat ha continuat amb una gimcana pels carrers de Sant Cugat per recordar tres dels santcugatencs deportats pels nazis. Unes proves dirigides a l'alumnat de 4rt d'ESO que els alumnes de Batxillerat Humanístic de l'Institut Joaquima Pla Farreras han preparat. La imatge i el logotip han estat creats pels mateixos alumnes i els de l'Arnau Cadell respectivament.

La gimcana s'ha realitzat a través d'aplicacions mòbils, on, entrant a un museu virtual creat per l'alumnat organitzador, cal anar cercant les Stolpersteine i la informació relativa a tres de les persones que van anar a parar a camps de concentració com Mauthausen, i respondre a les preguntes formulades adequadament.

Marga Forner, professora d'història del Món Contemporani a l'Institut Joaquim Pla Farreras, ha explicat "els dos instituts teníem la inquietud de recuperar la memòria històrica i apropar la història local als alumnes amb una activitat interactiva".

Jordi Calm, professor d'Història a l'Institut Arnau Cadell ha dit que a l'institut des de fa uns anys treballen la memòria històrica amb la col·laboració de la institució que fomenta la memòria històrica, Memorial democràtic, i tenien la "il·lusió" que tota la feina que estaven fent tingués una projecció envers el poble de Sant Cugat.

Per fer possible la 'Jornada de Memòria Històrica' també han participat la regidoria de Memòria Històrica; i el Servei Educatiu del Museu-Monestir. La tècnica Berta González, tècnica de Memòria Històrica al Museu de Sant Cugat, ha mostrat la "satisfacció" de la regidoria de Memòria Històrica perquè s'hagi impulsat aquesta activitat perquè pensen que "és fonamental la sensibilització i conscienciació sobre els fets històrics que van tenir lloc a Catalunya des de la Segona República fins a la transició i, sobretot, incidir en el fet que la joventut conegui aquesta part de la història a la qual moltes vegades no hi poden arribar per temari o currículum i, sobretot, perquè no es tornin mai a repetir els fets de totalitarisme, feixisme, holocaust o l'extermini".

La investigació històrica dels sis deportats santcugatencs als camps d'extermini nazi

José F. Mota és l'historiador local que ha investigat els deportats santcugatencs als camps nazis. Fa 20 anys en els seus treballs d'investigació de la Segona República, va veure en el llibre Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, que hi havia un santcugatenc que havia mort a un camp de concentració i es va començar a interessar en la temàtica.

Gràcies a companys investigadors de Terrassa, va trobar-ne un altre santcugatenc deportat i després va seguir la pista de més deportats locals fins a arribar als sis santcugatencs que es coneixen actualment perquè no en descarta que hi hagi més. "Vam fer un petit documental a Televisió Sant Cugat i aleshores sortien quatre i després vam descobrir que eren sis i no descarto que algun dia aparegui algun més", ha explicat Mota.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.