Mauthausen i Gusen, l'infern dels 6 santcugatencs que van viure l'holocaust nazi

El dilluns 27 de gener se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'holocaust nazi, un infern terrenal que van haver de viure milions de persones a Alemanya i part d'Europa durant la dècada dels 40 del Segle XX, en el marc de la dominació nazi a Alemanya i de la Segona Guerra Mundial. Una de les taques negres de la història de la humanitat, que va acabar amb la vida de prop de 6.000.000 de persones, per la qual van haver de passar 6 santcugatencs -és la xifra que es coneix ara gràcies als estudis i les investigacions de l'historiador José Fernando Mota.

Joaquín Moya, Francisco Calventus, Lorenzo Villa, Miguel Sánchez, Bonaventura Bartralot i Josep Puiggròs. Aquests són els 6 noms dels 6 santcugatencs que van viure l'horror de l'holocaust nazi. Quatre van morir, dos van sobreviure: "Moltes vegades, els que sobrevivien ho feien perquè van resistir millor l'infern on vivien o, en el cas dels que van entrar més tard per les xarxes de solidaritat creades dins del camp pels republicans espanyols i els comunistes. Les casuístiques són múltiples. A Gusen (camp de concentració satèl·lit de Mauthausen) el 75% van morir i a Mauthausen el 65%", diu José Fernando Mota.

Guerra Civil, exili i holocaust

Els camps de concentració nazis van omplir-se de persones que hi arribaven per diferents raons: ètnia, religió, ideologia... En el cas dels santcugatencs, l'holocaust els va enganxar fugint de la Guerra Civil espanyola (1936 - 1939) i les posteriors represàlies cap als vençuts, ja amb Franco instaurat al poder, quan centenars de milers de persones van haver de fugir a l'exili, la majoria a França.

Va ser, precisament, amb la invasió nazi de França, quan els 6 santcugatencs van caure en mans alemanyes, com 10.000 exiliats republicans més, tal com explica l'historiador José Fernando Mota, entre el maig i el juny del 1940, quan es trobaven mobilitzats pels francesos en les Companyies de Treballadors Estrangers. Ja amb la dictadura de Franco instaurada a Espanya, el govern va desentendre's dels republicans detinguts, considerant-los apàtrides i comunicant al govern alemany que podia fer amb ells el que volgués.

Els santcugatencs, entre els republicans deportats a Mauthausen i Gusen

Els 6 santcugatencs van acabar deportats a Mauthausen i al seu camp de concentració satèl·lit, Gusen: "Pràcticament inauguren Mauthausen. Ja hi havia presos polítics alemanys i polonesos, però el dels espanyols és un dels primers contingents grans que arriben al camp", assenyala l'historiador José Fernando Mota.

"Els espanyols que sobreviuen en els inicis, creen tota una xarxa de solidaritat"

De fet, 3 dels 6 santcugatencs que van patir l'holocaust van arribar a Mauthausen el 27 de gener del 1941 -2 més ja hi eren-, com més de 1.000 espanyols republicans, que s'ajuden entre si per tractar de superar de la millor manera possible l'holocaust: "Els espanyols que sobreviuen en els inicis, creen tota una xarxa de solidaritat que fa que quan n'arriben més, a partir del 42, poden ajudar-los", afirma Mota que afegeix que un dels santcugatencs de l'holocaust, Josep Puiggròs, va veure's beneficiat per aquesta qüestió, ja que va ser deportat l'any 1943.

En aquest sentit, l'historiador recorda que a Mauthausen "els espanyols tenien un protagonisme en la resistència interna", i recorda que "quan alliberen el camp els aliats se'ls rep amb un cartell en castellà". Des de l'agost del 2019, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), recull el llistat dels 4.427 espanyols que van morir a Mauthausen i Gusen. Dels 4.427, 469 eren de la província de Barclona.

Qui eren els santcugatencs deportats?

Dels 6 santcugatencs que van viure l'holocaust, només un era nascut al municipi, mentre que la resta van arribar d'altres indrets d'Espanya en cerca de feina: "La majoria són immigrants murcians, o de Terol. A Sant Cugat arriba molta gent, en els anys 20, per treballar en les obres del tren, bàsicament, i a les obres de l'Exposició Universal de Barcelona. La gent venia fugint de la fam i buscant millors oportunitats", detalla l'historiador José Fernando Mota, que afegeix que "també es col·loquen en el sector agrari".

"La majoria tenen una militància política i sindical"

A banda d'això, però, com explica Mota, "la majoria tenen una militància política i sindical" i afegeix que "són gent que per les seves responsabilitats polítiques o perquè estan en l'exèrcit republicà acaben exiliant-se a França". Allà, però, no hi troben pau: "A partir d'aquí comença un periple, en la majoria dels casos passen per camps de concentració francesos, després passen a les companyies de treball dels francesos, els envien a fer fortificacions al nord, i els agafen els alemanys perquè França s'enfonsa", apunta l'historiador santcugatenc.

Fotografies: Joaquin Moya (Cedida a Fernando José Mota per Manel Calaceit) / Bonaventura Bartralot: (Foto cedida a Mota per Andrea Casanova, via Josep Perea) / Josep Puiggròs (Fitxa policial de de Josep Puiggròs Paloma a la Direction générale de la Sureté Nationale . Bordeaux, 8 juin 1943. Archives départementales de la Gironde. Cedida per Enric Gil.).

6, una xifra que es pot ampliar

José Fernando Mota assegura que el fet que Espanya estigués governada per la dictadura franquista durant l'última part de la primera meitat del Segle XX i la primera part de la segona meitat del mateix segle ha dificultat la identificació de les víctimes republicanes de l'holocaust nazi: "Era un tema tabú", diu, afegint que "el primer llibre que tracta a fons la qüestió és el de Montserrat Roig, sobre els catalans als camps nazis, que és del 70. Allà surt Calventus, que era l'únic que quan vaig començar els estudis del Sant Cugat de la República tenia controlat".

A més, recorda que "molt poca gent va tenir correspondència amb la família" i afirma que "per exemple Calventus va marxar a la guerra (Guerra Civil), però la família no sabia si havia mort al front... No van saber res més". I com el cas de Calventus, el de milers de persones més.

Els deportats "han estat els últims dels últims oblidats de la memòria històrica"

Per això, Mota critica el fet que els deportats "han estat els últims dels últims oblidats de la memòria històrica", i assegura que "ara encara es fan llistes de republicans que van passar pels camps de concentració nazi". La llista és ara en els 9.300, dels quals 7.000 van ser deportats a Mauthausen. És per aquest motiu que l'historiador santcugatenc no descarta al 100% que pugui existir el cas d'algun santcugatenc que visqués l'horror de l'holocaust. De moment, però, segons els seus estudis, es coneix de 6 que el van patir.