Franquesa: "Volia posar llum a l'esclavatge, és una xacra de la humanitat"

El Museu de Sant Cugat del Vallès acull a partir d'aquest dimecres 28 de novembre una ambiciosa exposició sobre la independència de Cuba amb motiu del seu 120è aniversari. Titulada “Cuba, de colònia a nova república (1998-2018)”, es podrà visitar fins al 21 d’abril.

La mostra, feta a partir de peces provinents de diversos museus catalans i de la col·lecció particular de Joan Franquesa, té com a objectiu donar a conèixer la realitat social, econòmica i política de l’illa sota el règim colonial i els canvis que va comportar l’establiment de la República de Cuba.

En parlem amb el santcugatenc Joan Franquesa, propietari de la col·lecció particular sobre Cuba que es podrà veure a la mostra de Sant Cugat. Molts dels documents són inèdits i altres aprofundeixen el l'esclavisme perpetrat per antics catalans. A més, s'exposarà l'estelada catalana més antiga del món, creada a Cuba.

Què es podrà veure a l'exposició?

Veurem coses inèdites que no han sortit mai a la llum pública i un recorregut per tot l'imaginari català, com ens recorda 'El meu avi va anar a Cuba', i la seva relació amb Cuba. Tractem el final de la colònia, el món del ferrocarril, el sucre, el rom, els primers moviments autonomistes o la societat de les havaneres. Acabem l'exposició amb els primers anys de la nova república i amb una porta final que és Catalunya-Cuba i la influència del moviment cubà en el catalanisme.

Què destacaria?

Hi ha alguns documents tristos de recordar, com el món de l'esclavatge. Com per exemple carnets d'identitat dels negres, perquè quan sortien a fer un encàrrec no els parés la policia i on apareix el nom de l'amo. També censos, els tributs o documents de compra i lloguer de negres, compra de xinesos per substituir els africans... És bastant inèdit.

Una part de la història de Catalunya que sovint no es vol recordar.

Jo ho volia posar a la llum pública, l'esclavatge és una lacra de la humanitat i Espanya va ser el darrer país d'Europa en abolir-la. Veiem la presència de molts catalans en el tràfic de negres, els negrers. Catalunya va participar a través de noms molt coneguts en el tràfic il·legal. Les grans fortunes es fan quan ja està abolida i els negrers van a Àfrica d'amagat a buscar africans, embarcar-los i entrar-los a Cuba. Coincideix amb la gran demanda de mà d'obra per les explotacions de sucre. Les grans fortunes dels negrers catalans és que eviten la prohibició i això surt molt retratat a l'exposició.

I de la guerra d'independència?

Veurem mapes fets pels americans, algun sabre d'oficials d'espanyol utilitzat a la guerra i documents de líders independentistes com Máximo Gómez. En els documents surten cognoms de catalans, alguns que van participar defensant la independència de Cuba i d'altres a favor de la pertinença a Espanya.

"Els cubans es pensen que l'allioli és seu"

Quina és la relació entre Cuba i Catalunya?

La relació és molt recent perquè els territoris de l'antiga Corona d'Aragó estaven vetats al comerç amb Amèrica. No és fins a Carles III quan se'ls permet als catalans comerciar i anar-hi. Això vol dir que la immigració i el comerç català fins a Amèrica de manera oficial és a l'últim lloc que s'incorpora. Per tant la immigració catalana és diferenciada, ja es busca la transició econòmica i apareixen els famosos indians. Hi ha altres que s'implanten allà i engeguen negocis de productes elaborats d'empreses catalanes, per exemple destaquen els destilats. A més, hi ha catalans que ajuden a créixer la Habana i construeixen l'Eixample. Hi va haver una immigració que no és funcionària o militar ni vinculada a l'estat, sinó principalment econòmica.

És estreta la relació entre els dos països?

La Habana és la ciutat més semblant a Barcelona fora d'aquí i la petjada catalana és molt present. Hi ha coses catalanes que els cubans han interioritzat com a seves i coses cubanes que els catalans ens pensem que són nostres. Els cubans es pensen que l'allioli és seu o juguen al dominó i fan cap-i-cua; i també fan l'adoració de la Mare de Déu de Montserrat. A Cubà dius que ets català i ets reconeixible. Aquí tenim productes molt nostres com el rom, les havaneres al costat del mar o tenim una arquitectura indiana que té molta relació amb Cuba. Hi ha moltes influències en els dos llocs.

Hi haurà la primera estelada catalana de la història?

Sí, és una peça molt important, la primera estelada catalana, que es fa a La Habana i es diu la senyera cubana. Des del casal català de Cuba adopten l'estelada a imatge dels moviments cubans. A més, tenim un santcugatenc, el Doctor Murillo, que va morir a Cuba i era president del Centre Català de La Habana. Va participar en la construcció catalana de la ciutat i va ser un dels impulsors de l'estelada.