Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Mascarell ha qualificat la jornada “de gran significació històrica i personal”, tot remarcant que “jo sóc dels convençuts que els pobles que saben lluitar per la seva memòria col·lectiva, són capaços de mirar i tirar endavant”. Igualment, ha recordat que “no estem del tot satisfets, perquè encara queden molts papers per retornar”, cosa que ha destacat “és fa molt difícil d'entendre”.
Igualment ha ressaltat la “dimensió plural” de Catalunya tot dient que “aquesta és la riquesa d'un poble”, i ha dit que “avui s'ha expressat aquesta pluralitat; perquè malament dels pobles que creuen que la memòria és una sola cosa.
Emotivitat
Entre els particulars que aquest dilluns han recollit els seus documents a l'ANC hi havia la filla d'Antoni Rovira i Virgili, Teresa Rovira; Helena Cambó, filla de Francesc Cambó; o Heliane Pàmies, filla de Josep Pàmies, l'únic que encara segueix viu, i que ha adreçat unes paraules als assistents a través de la seva filla. En les seves lletres, Pàmies ha assenyalat que l'acte “és el retorn d'uns documents que ens van prendre al no poder-nos prendre a nosaltres; és un orgull per als que vam lluitar i lluitem per Catalunya”.
En total, 14 particulars, inclosos representants d'entitats com la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, representats per Josep Maria Porta; partits polítics, com Esquerra Republicana de Catalunya, representats pel seu president, Oriol Junqueras; i sindicats, com UGT, representats per José Maria Álvarez, han recollit els seus documents, o bé n'han signat la cessió a l'ANC, per a la seva custòdia.
En representació als particulars
Precisament el secretari general d'UGT a Catalunya, ha estat l'encarregat de parlar en representació de tots els que han recollit la seva documentació “confiscada per les armes en aquells inicis del Franquisme”. Álvarez ha destacat que “avui per tots nosaltres és un dia memorable. Després de molt patiment, hi ha qui podrà trobar-se amb la seva història”, i ha recordat que “la lluita de totes aquelles institucions que han fet possible que els mal dits Papers de Salamanca, que mai han sigut de Salamanca, sinó nostres, ja estiguin aquí”.
Álvarez també ha agraït de manera especial la feina feta per la Comissió de la Dignitat, tot assenyalant la seva capacitat “d'aplegar molta gent i, amb un treball tenaç, haver estat capaços de fer possible que avui hàgim fet un pas endavant en la recuperació de la memòria històrica”.
Amb tot, ha deixat clar que “sabem que la memòria històrica encara no la recuperarem del tot mentre no passin altres coses; mentre no hi hagi gent als costats de les carreteres esperant a ser identificades”. També ha afegit que “cal posar de manifest els rims del franquisme, especialment el del President màrtir Companys; no es farà justícia fins que s'anul·lin els judicis i se'ls retorni la dignitat”.
Comissió de la Dignitat
Josep Cruanyes ha estat l'encarregat de tancar el torn de paraules com a representat de la Comissió de la Dignitat. Cruanyes ha destacat que “és un acte de gran transcendència per al nostre país” i ha manifestat el fet que cal estar “orgullosos de pertànyer a un poble que sent aquesta restitució com un dret i una necessitat; com un dret a ser lliures i respectats”.
Cruanyes ha volgut recordar les paraules d'Espriu, tot dient que “els homes no poden ser si no són lliures”, i ha recordat que “ha estat un procés llarg i feixuc, en el que ens han posat molts d'entrebancs, fent-nos sentir usurpadors quan érem víctimes”. Però com ha conclusió ha afirmat que “l'acte d'avui paga tot l'esforç i la lluita feta”.
