Häsler: "El concert amb la Simfònica és un repte que em posa la vida, i és apassionant"

La mezzosoprano santcugatenca Ana Häsler puja a l'escenari del Teatre-Auditori amb l'Orquestra Simfònica Sant Cugat

Ana Häsler és una mezzosoprano santcugatenca, nascuda a La Habana, que va iniciar la seva formació artística a la ciutat a la qual va arribar amb 3 anys. A Sant Cugat del Vallès va fer els seus primers estudis de música, cant, piano, dansa... després de viure arreu del món, fa 8 anys que tornava a viure a Sant Cugat.

Aquest 13 de març puja a l'escenari del Teatre-Auditori de Sant Cugat juntament amb l'Orquestra Simfònica Sant Cugat. Ho fa quan es compleixen 15 anys de la seva actuació amb l'Orquestra Simfònica de la ciutat, i en l'any en el qual aquesta celebra el seu trentè aniversari. El concert, però, ha estat ajornat al 14 de maig pel risc de coronavirus.

Häsler explica al TOT Sant Cugat què suposa i què planteja aquest concert.

Reconeguda arreu, Ana Häsler torna a l'escenari santcugatenc. Com li arriba l'encàrrec de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat?

Fa més d'un any que parlàvem amb el Josep Ferré de fer un concert. La veritat és que ha estat un concert molt pensat i molt desitjat, per les dues parts. I, finalment, sempre passa que arriba un moment que et trobes, i va ser llavors quan vam dir que d'aquest any no passava. Va ser bastant espontani dins d'aquesta idea que anàvem rumiant des de feia temps.

No és el primer cop que canta amb l'Orquestra Simfònica. Ja va fer-ho fa 15 anys...

Em passen molt aquestes coses, d'estar en moments especials als llocs. En aquest cas és curiós, perquè hi ha festivals en els quals sóc assídua, i són més a l'estranger que aquí. I estar a Sant Cugat per la celebració dels 30 anys de l'Orquestra Simfònica, és una sensació...

Què és el que porten a l'escenari?

Aquest concert és molt maco perquè és una barreja de simfònic i de veu. La mateixa obra simfònica Peer Gynt, d'Edward Grieg, té parts cantades. Per tant, és un concert per a tots els públics, tant el públic que li agrada el repertori simfònic, com el públic més operístic. Canto tot el concert, i a la segona part, canto algunes de les àries més importants, com a mezzosoprano i com a soprano, i això també em fa molta il·lusió, perquè no és una estratègia de cap mena, però sí que posa de manifest aquesta característica vocal que tinc.

Una característica singular.

Hi ha una flexibilitat, una amplitud, i unes característiques interpretatives que fan que hagi interpretat grans rols de soprano dramàtica, encara que jo continuï anomenant-me cantant mezzosoprano. Quan em criden i em diuen de fer alguna cosa de soprano per a mi significa un repte. M'he d'esforçar una mica més, i ho faig. Però és una característica que tinc. Per exemple, a la part operística del concert a Sant Cugat hi ha una ària de Rusalka, la Cançó de la lluna, que és una clàssica ària de soprano. És meravellosa; és una línia melòdica molt ampla i molt maca, amb uns certs punts expressius que són una mica dramàtics. I no sóc la primera mezzosoprano que ho canta. És a dir, si Josep Ferré m'ha suggerit aquesta ària, vol dir que em coneix bé vocalment, i que no és casual. I aquestes coses m'omplen d'alegria.

Simfonia núm.9 de Beethoven al XV FEMUSC de Brasil sota la direcció de Gregory Carreño. FOTO: Cedida

Simfonia núm.9 de Beethoven al XV FEMUSC de Brasil sota la direcció de Gregory Carreño. FOTO: Cedida

És un repte i un reconeixement.

Sí. Perquè després hi ha una ària com la de Cavalleria rusticana que és aquest tipus de veu que pot ser una mezzosoprano dramàtica, com una mezzosoprano amb aguts, però també hi ha Un ballo in Maschera amb aquest rol de mezzosoprano contralto, i això sí que o tens aquesta veu... Llavors, com es fa això? Com comences amb un Peer Gynt, que és com un conte per a nens amb una veu transparent, continues amb Un ballo in Maschera, que ratlla les profunditats de la mezzosoprano dramàtica, continues amb un Cavalleria Rusticana, i acabes amb una Rusalka, amb aquest lirisme. Doncs és un repte que ja crec que no és fàcil. Però són els que la vida em posa, i són apassionants.

Entenc que aquest fet dona molt de joc a l'hora de fer un repertori.

És molt atractiu. Penso que el públic, encara que no sigui molt expert en el tema, veurà aquesta varietat; s'adonaran d'aquesta diversitat i amplitud vocal i interpretativa. I t'ho pots permetre sobretot en concert. Quan cantes una òpera, normalment tot va en una mateixa línia, encara que hi ha rols que fan tota una evolució també. Però en un concert la qüestió és passar-ho bé i divertir-se, i, dintre de les capacitats de tots plegats, fer alguna cosa atractiva i diferent. El concert a Sant Cugat és molt original. No se sent un concert així. Fer un Peer Gynt de Grieg, que no es programa quasi mai a Espanya, amb una part operística d'aquest abast, és realment molt extraordinari.

A més, el concert el dirigeix Marc Moncusí com a convidat.

Ja hem treballat junts. Amb ell vam fer un concert molt interessant a Alemanya, on van enregistrar un disc en directe l'any 2010. I va ser un disc impressionant. Vaig saber que dirigia el concert quan parlàvem amb el repertori sobre la taula amb el Josep Ferré. És un músic boníssim.

Häsler durant la interpretació de la Simfonia núm.9 de Beethoven al XV FEMUSC de Brasil sota la direcció de Gregory Carreño. FOTO: Cedida

Häsler durant la interpretació de la Simfonia núm.9 de Beethoven al XV FEMUSC de Brasil sota la direcció de Gregory Carreño. FOTO: Cedida

També és un concert molt especial a títol personal...

És un concert que el dedico als meus pares, perquè aquesta temporada 19-20, fa vint anys que el meu pare (Rudolf Häsler, artista, fill predilecte de Sant Cugat) va morir. A més, vaig saber que el meu pare va ser un dels primers socis de l'Orquestra Simfònica. El meu pare s'estimava molt Sant Cugat. Amb ell vaig estar quan es va inaugurar el conservatori Victòria dels Àngels; seia allí al públic amb el meu pare, tots dos, escoltant a Victòria dels Àngels, en un dels últims cops que cantava... El fet que ara jo estigui a l'altra banda, a l'escenari cantant per a la ciutat, per a mi també és un homenatge al meu pare que estaria ben feliç assegut allà, segurament a primera fila. Li vull dedicar interiorment.

Com diria al públic santcugatenc que no s'ho perdi?

Hi ha moltes coses remarcables, a part del concert en si. Penso que és un concert que té un repertori que és veritablement per a tothom, per a la gent que li agrada el repertori simfònic, i per la gent que estima el repertori vocal i l'òpera. I és una ocasió també d'escoltar-me a mi, que canto molt poc a casa meva. Fa 15 anys de l'últim cop!

 
Comentaris

Destaquem