Joan-Pau Chaves: “La música va molt més enllà de tocar-la o escoltar-la: se sent”

El Campus Rock té lloc a Sant Cugat des del divendres 17 fins al diumenge 19 d’octubre, i acull joves d’arreu del país. L’activitat es portarà a terme al Casal de Joves de Torreblanca i culminarà el diumenge amb un concert al Celler Modernista, a les sis de la tarda. El santcugatenc Joan-Pau Chaves és pianista, baixista, compositor, arranjador i el director musical del campus. El 28 de novembre, Chaves actuarà al Teatre-Auditori amb Els Pets, en un concert per celebrar els 40 anys de la banda.

Què és el Campus Rock que enguany fa 25 anys?
El Campus Rock són unes estades musicals itinerants. És una escola de música moderna que ha tingut diverses seus arreu del territori, a Catalunya i també a les Illes: a Menorca en alguna ocasió i, molt especialment, a Mallorca des de fa ja uns 15-16 anys, igual que a Sant Cugat.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

“Per primera vegada es farà un Campus Rock de 8 a 14 anys”

Quant de temps fa que se celebra a Sant Cugat?
A Sant Cugat fa aproximadament 15 o 16 anys que s’hi organitza.

Quin és l’objectiu del Campus Rock?
Com a projecte d’escola itinerant, el seu objectiu és oferir una experiència immersiva al voltant de la música per a infants i joves de tot el territori.

Com funciona el Campus Rock?
Es tracta d’unes estades de cap de setmana o, a l’estiu, d’una setmana sencera. Joves d’arreu del territori venen a compartir l’experiència de tocar en directe i en grup.

Què aporta aquesta experiència als participants?
El campus crea un espai intens on els joves poden compartir la seva passió i viure una experiència que va més enllà de l’aprenentatge musical o pedagògic: és també una experiència vital. Durant el curs molts tenen classes de música als conservatoris, escoles o instituts, però aquestes són setmanals i breus. En canvi, el Campus Rock ofereix una immersió intensa que permet viure la música d’una manera diferent.

Va dirigit a infants i joves fins a quina edat? Han de tenir coneixements previs de música?
El campus va néixer com una estada musical per a joves. Fa 25 anys hi participaven tant joves com adults, alguns fins i tot més grans que els professors o tutors. Des d’un inici, no ensenyem instrument, sinó que treballem la música en grup: l’escolta col·lectiva, la crítica i la coordinació dins del conjunt. Amb els anys, i amb l’accés fàcil a materials i classes en línia, l’aprenentatge musical ha canviat. Això, sumat a la modernització de les escoles de música i els conservatoris, ha fet que ara l’alumnat sigui més jove. Avui dia, el Campus Rock s’adreça principalment a joves d’entre 14 i 18 anys. A Sant Cugat, a més, es va detectar demanda per part d’infants que ja tocaven instruments i volien participar. Per això, fa uns anys es va crear el Campus Rock Kids, abans conegut com a Minicampus, amb activitats els caps de setmana per a nens i nenes de 7 a 12 anys.

"A Sant Cugat, a més, es va detectar demanda per part d’infants que ja tocaven instruments i volien participar. Per això, fa uns anys, es va crear el Campus Rock Kids"

Per què a Sant Cugat hi ha tanta canalla interessada en la música?
Sant Cugat té una població molt jove i amb molts interessos culturals, entre ells la música. A la ciutat hi ha l’Escola Municipal de Música, un conservatori, l’Aula de So i altres centres que fomenten l’ensenyament musical. A més, moltes escoles de primària i secundària impulsen activitats musicals. Tot això ha creat un ecosistema molt favorable perquè els infants i joves es dediquin a la música.

En què es diferencia el Campus Rock d’unes colònies musicals convencionals?
La nostra proposta és una experiència musical intensa i concentrada. Els participants toquen tot el dia i ho fan en grup, compartint una immersió total en la música, més enllà d’un aprenentatge acadèmic: és també una experiència vital i col·lectiva.

"Sant Cugat té una població molt jove i amb molts interessos culturals, entre ells la música"

Quina és la novetat del Campus d’enguany?
Per primera vegada es farà un Campus Rock per a nois i noies de 8 a 14 anys. No serà només un campus de joves, ni tampoc un campus kids, sinó una edició que unirà aquesta franja d’edat, fomentant la interacció entre infants i joves.

 

Quins requisits han de complir els participants?

Als joves se’ls demana un mínim de dos anys d’experiència amb l’instrument o estudis musicals previs. Als infants no se’ls exigeix un nivell determinat, però sí que tinguin certa familiaritat amb el seu instrument. No poden venir de zero, ja que seria complicat aconseguir que el treball en grup funcionés.

Al concert final només es mostren cançons de repertori?
No, dins del campus hi ha una activitat anomenada Campus Autor. Aquesta proposta permet als alumnes presentar les seves pròpies cançons i idees. Durant el cap de setmana, se’n trien 3 o 4, i l’últim dia es treballen intensament: s’arrangen, s’instrumenten i s’incorporen al repertori del concert final al Celler Modernista. És una experiència molt emocionant i reveladora per als participants.

Hi ha algun nom conegut del panorama musical català que hagi passat pel Campus Rock?

I tant! En tenim molts exemples. Marc Prats, de Dr. Prats;  Ray Benet, d’Stay Homas, que és d’aquí Sant Cugat; Maria Hein; Clara Vinyals, de Renaldo & Clara; Ivet Nadal; o músics que, tot i no ser cantants de renom, tenen una trajectòria excel·lent, com el guitarrista Sebastià Gris, que actualment acompanya Sílvia Pérez Cruz; o Pau Figueres, guitarrista amb una llarga carrera que acompanya Judit Neddermann. En aquests 25 anys hem tingut molts joves que avui ja són professionals i referents del panorama musical.

Enguany el Campus Rock celebra 25 anys. Han preparat alguna activitat especial?
Sí, estem acabant un documental que repassa tot aquest recorregut i mostra molts d’aquests joves que han crescut amb el campus i avui són músics reconeguts.

Durant el campus també conviden artistes a participar-hi?
Sí. Cada any organitzem un taller de composició en què convidem un artista. Aquest comparteix el seu recorregut artístic, explica com va començar i estableix complicitat amb els participants. A més, sol fer un petit concert, que pot ser més improvisat o més preparat, segons l’ocasió.

"Estem acabant un documental que repassa tot aquest recorregut i mostra molts d’aquests joves que han crescut amb el campus i avui són músics reconeguts"

Per què és important que els nens tinguin aquest aprenentatge musical des de petits, més enllà de si es volen dedicar professionalment a la música?

La música va molt més enllà de tocar-la o escoltar-la: la música se sent. Quan una persona vibra amb la música, vol dir que està activant la seva sensibilitat, i això la fa millor persona. Activar les sensibilitats que et genera rebre o produir música et fa ser més sensible amb el món i, en definitiva, més humà. A més, el nostre projecte —com molts altres centres i iniciatives musicals— promou la música en grup. Això vol dir que vius una experiència intensa amb altres persones que estan experimentant el mateix que tu. És una vivència compartida que enriqueix molt i que ajuda en la formació personal.

"Quan una persona vibra amb la música, vol dir que està activant la seva sensibilitat"

Parlem del concert que faran al Teatre Auditori amb Els Pets. Com acaba un santcugatenc tocant amb un grup de Constantí?
És curiós. Enguany fa 24 anys que vaig començar a tocar amb Els Pets. Els músics som una mica inquiets i, si ets cul de Jaumet, sempre estàs en moviment. Jo tocava amb músics joves d’aquí, però ja amb 15 o 16 anys estava tocant amb gent de Rubí, de Sabadell i, més endavant, de Barcelona.Fruit de conèixer gent, de tocar amb uns i altres, es van anar teixint connexions. En aquell moment Els Pets es van quedar sense teclista i un dels guitarristes amb qui havia coincidit va proposar-me. Em van provar i… aquí estic.

Els altres membres del grup no són de Sant Cugat, però vosté sí. Què significa tocar al Teatre Auditori?
Ja hi hem tocat altres vegades, però mai deixa de fer-me il·lusió. Tocar a Sant Cugat sempre és especial, i fer-ho a l’Auditori encara més. És tocar a casa, i a més veus que el públic dels Pets ja és intergeneracional: hi ha amics, pares dels amics, fills dels amics... és molt emocionant. Hem tocat diverses vegades aquí: amb Els Camaleons, amb la gira “Els Pets fan cambra”, i recordo especialment el 2004, quan vam presentar el disc Agost al Ramon Barnils. Aquell va ser un concert molt especial, just quan feia poc que havia entrat al grup.

Aquest concert forma part de la celebració dels 40 anys d’Els Pets. Què hi podrà veure el públic?
És una gira molt bonica: 40 anys, 40 concerts al llarg del 2025. Fem dos espectacles diferents en què interpretem íntegrament 4 discos, dos de la primera època i dos de la segona.Els Pets tenen èpoques estilístiques molt diferenciades: la primera, fins al 2001 amb el disc Respira, i la segona a partir del 2004 amb Agost, que marca un canvi en la composició, les lletres i el concepte del grup. Als concerts fem, per exemple, el Calla i Balla (1991), de la primera etapa, i el Som (2018), de l’última. Així, oferim un contrast: un bloc més íntim i minimalista, propi de la segona època, i un altre més gamberro i desenfadat, de la primera. També hi ha espai per als clàssics com Bon Dia i Agost.És un concert molt especial, amb un punt nostàlgic i molt emotiu. Surts a l’escenari i veus la gent somrient. Espero que a Sant Cugat també es visqui amb la mateixa energia.

Quins projectes de futur té en solitari?
Tinc idees, tot i que encara no tenen data. Soc professor a Manresa, continuo amb Els Pets i la gira d’aquest any segurament tindrà continuïtat amb alguns concerts l’any que ve. Potser també tornem a fer alguna cosa amb en Lluís i, evidentment, seguirem amb els campus. A més, soc pare de dos joves i això també ocupa molt temps. Però en els moments lliures vaig guardant idees. M’agradaria fer dos discos més: Un disc amb grup i cançons pròpies, cantades, i un disc de piano sol, instrumental i minimalista, que voldria centrar en Sant Cugat, com unes postals sonores de records i vivències de la ciutat. Ja fa uns anys vaig publicar Cançons de fi de segle, amb versions a piano del rock català dels anys 1985 al 1999. Ara voldria fer composicions pròpies en aquell estil, evocant el Sant Cugat que vaig viure i el que sento avui.

Quan dius que vols fer un disc com a postals sonores de Sant Cugat, a què et refereixes exactament?
Voldria crear composicions que evoquin imatges i records de la ciutat: com era quan jo era petit, com ha canviat, allò que trobo positiu i allò que no tant, sempre sota el meu punt de vista. Música que tingui un punt minimalista però que alhora transmeti estampes visuals amb sonoritat pròpia.

"Ara voldria fer composicions pròpies en aquell estil, evocant el Sant Cugat que vaig viure i el que sento avui"

I pel que fa als equipaments culturals de Sant Cugat, què creu que faria falta?

El que seria meravellós és que hi hagués la famosa sala B. Crec que Sant Cugat podria ser pionera al país en aquest aspecte. Parlo d’una petita sala on es pogués programar música en directe, especialment per a músics locals i emergents. Un espai on es poguessin fer concerts amb entrades a preus molt assequibles, o fins i tot gratuïts, i que permetés donar recorregut i visibilitat a aquests artistes. És una mica la feina que ja s’està fent al Casal TorreBlanca, però estaria bé que hi hagués una programació estable i que, de tant en tant, també hi portessin algú de Barcelona i es combinés amb grups locals. Ara mateix no hi ha aquesta xarxa de grups locals, i caldria promoure-la a través de centres com aquest. Entenc que és complicat trobar una ubicació per a un espai així, sobretot tenint en compte que s’està remodelant La Unió i encara no se sap ben bé què passarà amb la seva programació. Però estaria molt bé que aquest equipament es convertís en un espai alternatiu a a l'Auditori. Han de sorgir propostes de teatre i música que no siguin només de primer nivell comercial, sinó que també tinguin un caràcter més alternatiu. A mesura que Sant Cugat s’ha anat convertint en ciutat, hem aconseguit un espai de primer ordre, i crec que també hi hauria d’haver aquesta aposta per la creació i la proximitat. A nivell econòmic i d’infraestructura, penso que hi ha capacitat per impulsar aquest teixit cultural. Potser ja existeixen espais que només cal reorientar. Però la possibilitat hi és. La cultura del macrofestival, el canvi de les festes majors... Tot això fa que sigui encara més necessari motivar aquest teixit cultural des del teatre, la música i totes les propostes artístiques. I com que em preguntes pel món en què jo hi sóc, la música, doncs… per què no?

"El que seria meravellós és que hi hagués la famosa sala B"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.