Joaquim Villaronga dóna a Sant Cugat un quadre de Lluís Vermell

El santcugatenc Joaquim Villaronga ha donat al Museu de Sant Cugat un quadre del pintor Lluís Vermell. Es tracta d'un retrat, d'oli sobre tela, que ha estat restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

La donació s’ha fet amb motiu del bicentenari, el passat 2014, del naixement de Lluís Vermell, i en el context d'una futura exposició a l'entorn de la seva figura. El quadre es podrà veure al Museu del Monestir.

Amb aquesta obra els Museus de Sant Cugat incorporen per primer cop al seu fons una peça d’aquest artista, que està representat a les col·leccions de grans museus com el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museo del Prado, tot i que la principal col·lecció de la seva obra és particular. L’artista disposa a la ciutat d’un carrer amb el seu nom al barri de Sant Magí-Roquetes, i s’ha difós la seva figura a través d’escrits a la premsa local.

La donació de Villaronga inclou també un lot de documents i de llibres a l’entorn de la cultural i la història locals que també passaran a formar part de les col·leccions dels Museus de Sant Cugat i de l’Arxiu Municipal.

La intervenció de conservació i restauració, feta pel CRBMC, s’ha basat en el criteri de mínima intervenció i el màxim respecte per l’historia de l’obra, amb l’objectiu d’estabilitzar-la i millorar-ne el seu missatge estètic.

Informació de l'obra

Lluís Vermell Busquets va néixer a Sant Cugat del Vallès el 1814, fill del notari Miquel Vermell, que en aquell moment exercia a la vila. La família va marxar de Sant Cugat el 1825, i Vermell tornà després molt poques vegades. Va morir vers 1980.

Era un escultor i pintor, però essencialment un miniaturista. Va tenir un paper determinant en el context artístic català de mitjans del segle XIX. Va realitzar un gran nombre de retrats en miniatura. Es tracta de retrats artístics fets a mà sobre plaquetes d’ivori, els quals van formar part de la vida quotidiana i sentimental de la societat del segle XIX, durant la regència de Maria Cristina i els primers anys del regnat d’Isabel II, fins a l’aparició de la fotografia.

Els retrats de més gran format van tenir molt èxit entre la burgesia, sobretot al llarg del segle XIX. Com en el cas d’aquest retrat d’home, sobre un fons verd monocrom, són pintures fetes amb la tècnica de l’oli sobre tela.

Dades del quadre

El quadre fa 89x110’5 cm marc inclòs i 72,5 x 94,5 cm sense marc. El suport és una tela fina que va muntada a un bastidor mòbil, clavada amb gavarrots. La capa pictòrica ha estat aplicada en pinzell per superposició i juxtaposició de fines capes, donant com a resultat una pintura molt homogènia i regular.

Els colors predominants de l’obra són el verd, negre, blanc, gris, ocre, granat, i els rosats que conformen les carnacions. A la superfície hi ha una capa de vernís aplicat amb certa irregularitat.

Conservació i restauració

La intervenció s’ha basat en el criteri de mínima intervenció per tal de proporcionar-li la màxima estabilitat i millorar-ne la seva lectura.

El procés ha consistit en una neteja superficial aquosa que permet conservar el vernís. El suport de tela s’ha consolidat puntualment, així com els dos estrips.

S'ha retirat el retoc del fons alterat d’una restauració anterior, s’ha anivellat la zona i s’ha fet la nova reintegració cromàtica amb pigments i vernís.

Pel que fa el marc, s’ha fet la neteja de la brutícia superficial, la desinfecció i consolidació i s’ha retirat la repintada de purpurina per recuperar el daurat original.