Kanga Valls: "La dansa em salva la vida; em fa sentir viu"

Joan Carles Valls, conegut des de petit com Kanga Valls, viu a Valldoreix des que tenia 12 anys. Després d'estudiar Formació Professional, va decidir que necessitava alguna cosa més a la seva vida. "No volia veure'm encasellat en una feina de vuit hores, sinó que volia fer alguna cosa més vocacional", admet.

D'aquesta manera va arribar al món de la dansa. "Sempre m'han agradat els esports, i la dansa, però mai m'havia posat més enllà, perquè en aquella època tampoc es coneixia molt, i menys la dansa moderna. En sortir les xarxes socials, ja havia fet classes abans, vaig començar a veure que hi havia un ventall molt ampli d'aprenentatge i de visió artística, i a partir de llavors vaig decidir formar-me en dansa, i aquí estic", recorda.

Als seus 41 anys, Kanga Valls va començar a ballar amb 18 anys, dedicant-se a aquesta disciplina de manera professional des dels 24. "Vaig començar tard, perquè vaig provar altres coses. En aquella època aquí hi havia poca cosa en dansa moderna, i vaig optar per donar classes de fitness per fer calaix i poder viatjar", recorda. D'aquesta manera, va viatjar a Los Àngeles, Sant Diego i Sant Francisco, entre altres, "buscant les escoles de dansa més punteres, sobretot de hip hop". Una formació que va seguir viatjant per França i Anglaterra, i també Japó, amb l'objectiu de conèixer altres visions de la dansa.

"El bo que teníem en aquella època és que hi havia molt poca informació, sobretot en dansa moderna, en el sentit que no existien les xarxes socials, i tot el que agafaves i portaves a fora era totalment nou", explica. "Això ens ajudava que ens coneguessin més ràpidament i que féssim una identitat més definida sense comparar-nos en ningú", afegeix.

El perquè aquest tipus de dansa, ho té clar. "Per l'explosivitat que té. El control màxim que dona el teu cos, l'efecte visual, la relació tan directa que té amb la pantomima, o el teatre físic, que fa que hi hagi més concreció i que puguis explicar unes històries que poden ser abstractes però li pots donar aquesta forma més concreta amb el teatre gestual...", enumera.

La seva faceta com a intèrpret, amb companyies pròpies com Kulbik (guanyadors del programa televisiu Tu sí que vales 2011), la compagina amb la tasca de mestre. Un fet que valora positivament, ja que bona part dels membres de les companyies són alumnes seus. "Tot és més fàcil, a l'hora d'explicar una història, perquè amb el bagatge de l'aprenentatge, quan tu fas un gest, l'alumne ja t'entén", descriu.

I és que a Kanga Valls li agrada ensenyar. "M'encanta ensenyar, però per fer-ho, necessites haver passat per la primera fase d'una carrera relacionada en dansa. Abans de ser mestre has de ser ballarí, o coreògraf, o ballarí i coreògraf, i saber que realment en dansa estàs preparant a gent perquè pugi a escenari", explica.

Un món, el de l'ensenyament de la dansa, que en els darrers anys ha viscut un gran boom. "És molt positiu, i alhora també hi ha un problema. Hi ha controvèrsia. Dansa és una paraula molt gran. Hi ha gent que no entén la dansa com un moviment cultural, sinó com una moda. Tota la massa de gent que ha vingut no ho troba com un moviment cultural amb la seva disciplina, la seva manera d'entendre, des d'una base en fonaments, sinó que volen fer el que veuen a la tele. I no passa sols a escala nacional, sinó mundial. És una bogeria", explica. I afirma que és molt positiu que la gent balli, "excepte en el fet que, com més gent hi ha, més palla hi ha també. Perquè hi hagi més escoles no vol dir que el moviment tingui més base sòlida; si vas al lloc erroni, no aprens, sinó que desaprens", lamenta.

"Ensenyar, per a mi, és el realment important, i quan algú estima el que fa, es nota", afirma. "L'ensenyament, en qualsevol disciplina, s'ha de prendre molt seriosament. Estem tenint problemes educatius, sobretot als nens, de frustració directa que, quan no els surt alguna cosa, no tornen. S'han de definir molt bé els estatus dintre de l'aprenentatge, perquè això ens farà créixer a tots des d'una línia més concreta i més clara. Si vols ensenyar, has de saber fer entendre a l'alumne com i per què es fa. Si no saps fer això, realment no estàs ensenyant", argumenta.

Actualment, i després d'acabar amb la gira de l'espectacle Insomni, es va embarcar en un projecte personal, muntar la seva pròpia escola de dansa, Musique Dansa, a Sant Adrià de Besòs. "He parat la companyia Kulbik i m'he centrat en això". Amb tot, ja té nous projectes en ment. "Hi ha un projecte a mitjà termini, en un any, teatral, en el qual seré únicament coreògraf... té molt bona pinta", apunta.

La dansa és vocació per Kanga Valls. "A mi la dansa em salva la vida. Em fa sentir viu. Potser sona pedant, però em fa sentir que tinc un motiu, professionalment parlant, per aixecar-me. És un estímul constant, dia a dia", reconeix. Un estímul que també admet pot tenir una doble cara. "Et tornes una mica esclau, perquè quan és vocació extrema, es torna obsessió. Però m'encanta el que faig. Tinc 41 anys, però amb l'energia d'un nano de 20 anys", afirma. "Tenir vocació és el millor que et pot passar a la vida, crec. Una feina vocacional et salva la vida", clou.