Katerina Alavedra-Duchoslav: una vida artística de Praga a Sant Cugat

Katerina Alavedra-Duchoslav celebra al mes d'octubre dues dècades d'exposicions mostrant els seus paisatges urbans carregats de record

Katerina Alavedra-Duchoslav és una artista santcugatenca nascuda a Praga l'any 1958 i que fa més de 30 anys que desenvolupa la seva tasca artística a Sant Cugat. "Sempre dic que la meva història vital és una mica estranya, perquè vaig viure els últims anys de l'ocupació russa, i l'any 68, quan tenia 11 anys, vam marxar exiliats cap a Suïssa, on vam haver de muntar la nostra segona existència", explica.

Va ser allà on va començar la seva formació a l'Escola d'Arts i Oficis, i en acabar els estudis, inicialment d'interpretació, va començar a viatjar. "Era una noia jove, amb interès per veure com era el món", un plantejament que la va portar a Catalunya, a la Costa Brava, l'any 1980, on va conèixer la seva parella i, en formar la seva família, va arribar a Sant Cugat del Vallès, l'any 1985. "Un cop aquí, ja no vam buscar més. Estàvem molt a gust, amb un ambient molt familiar, molt de caliu, i amb una gent molt maca, i molt vinculada cap als sentiments artístics de la pintura", recorda.

Va ser a Sant Cugat on va seguir amb la seva formació a l'Escola d'Art, moment en el qual va entrar a formar part de la vida cultural de la ciutat. Ara fa vint anys, feia la seva primera exposició a la Casa de Cultura, i poc després, inaugurava la seva primera exposició en solitari a la Sala Rusiñol de Sant Cugat. "L'exposició a la Casa de Cultura va ser una gran experiència, em vaig sentir molt ben acollida, i així és com es va posar tot en marxa", recorda.

Taller de Katerina Alavedra-Duchoslav a Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet

Taller de Katerina Alavedra-Duchoslav a Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet

Katerina Alavedra no prové d'una família d'artistes, tot i que el seu avi sí que era pintor. "Em vaig trobar alguna pintura que em van dir que l'havia fet ell, i estava molt ben feta, amb paisatges centreeuropeus molt macos", recorda. Posteriorment, la seva família política sí que estava estretament vinculada al món de l'art, tant a les arts plàstiques com a altres disciplines. "Això crec que m'ha ajudat moltíssim, perquè sempre estava envoltada per obres d'art i per gent que parlava d'art", detalla.

 

Però l'artista va començar a pintar de molt joveneta, recordant que tenia uns 15 anys quan va fer les seves primeres obres. "Suposo que això es porta a dintre; crec que cada persona té la seva manera d'expressar-se, i un fa a través de cant, altres ballant, altres pinten i altres calculen", considera l'artista.

El motiu pel qual va decidir pintar, afirma, és "molt profund", perquè, com diu, "possiblement era la manera de trobar una sortida a les vivències que m'he trobat durant la meva vida, ja des de petita, amb el desplaçament... és la manera de plasmar el teu record". Un record que considera molt positiu, ja que tot i el forçós canvi de país, explica que "la relació familiar era molt forta, i les coses que arribaven de l'exterior arribaven molt distorsionades, per dir-ho d'alguna manera". En aquest sentit, explica que "el meu record de Praga és entranyable, perquè per a mi representa un món artístic, i així et fa somiar. La mateixa ciutat, amb la seva història, ja et fa somiar", admet.

Precisament Praga, així com altres ciutats que ha visitat o en les que ha viscut, són els protagonistes de les seves creacions. "La meva manera d'organitzar-me és una mica com un armari de calaixets, on vas guardant tot el que tu agafes visualment", fins que surt a l'exterior "amb sinceritat", explica.

Algunes de les obres al taller d'Alavedra. FOTO: Bernat Millet

Algunes de les obres al taller d'Alavedra. FOTO: Bernat Millet

A l'hora de posar-ho sobre una tela, Alavedra explica que parteix d'un fons fosc a partir del qual va buscant la llum. "Vaig buscant petits punts de llum i, de sobte, comences a veure tota l'escena. Quan ja ho estic veient, és quan aplico el color", apunta. El resultat, uns quadres, explica, que són "una barreja molt peculiar", i detalla que "és figuratiu, però alguna percepció de persones, fins i tot podria dir-se que és molt simple, que busquen ser una explicació molt senzilla". Uns elements als quals s'hi suma el fet que "m'encanta el plantejament d'alguna forma geomètrica. Jugo molt amb el terra, amb algun dibuix, perquè em sembla que està més ordenat, dintre de la perspectiva".

 

I, com dèiem, Praga és una de les grans protagonistes de les seves obres, però també pinta altres ciutats i espais, paisatges i figura. Alavedra se sent atreta per diferents motius i temàtiques. Això sí, "el que sí que ha d'haver-hi és alguna sensibilitat, alguna cosa que em crida l'atenció", admet. Un exemple el trobem en els quadres que pinta de Sant Cugat del Vallès, on ara capta interiors de cases. "Trobo que hi ha llocs que són encantadors, i que també connecten molt bé amb el passat d'aquí, sobretot en el passat del modernisme, d'uns terres de ceràmica molt particulars, i això és màgic; és encantador", explica.

Unes obres que es poden veure a les diferents exposicions de l'artista. Durant el mes de juliol exposava la seva obra "Summer in the City" a la XXXV Mostra Internacional i Multidisciplinària d'Art Contemporani, organitzada pel Circuit Artístic en col·laboració amb la Fundació Claret, i que aplegava una quinzena d'artistes de diferents disciplines a la Sala Pere Casaldàliga de la Fundació Claret a Barcelona. A més, exposa habitualment a la Galeria Mar de Barcelona, i a la Sala Rusiñol de Sant Cugat.

Katerina Alavedra al seu taller. FOTO: Bernat Millet

Katerina Alavedra al seu taller. FOTO: Bernat Millet

Precisament en aquesta sala santcugatenca exposarà al mes d'octubre, per celebrar els seus vint anys de trajectòria artística. No ho farà amb una mostra retrospectiva, sinó que hi presentarà obres de nova creació, entre elles, els quadres dels interiors de les cases de Sant Cugat.

Un repàs a vint anys de trajectòria que no és més que un punt i seguit en la carrera artística de la santcugatenca, que té molt clar per què seguir pintant. "És qüestió de motivació, de compensar la vida anterior, de buscar una mena de satisfacció personal a través d'una activitat que és creativa. Bàsicament, és això", clou.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?