Laura Esteve: “La meva idea no era fer professionals, sinó ensenyar què és la dansa”

Laura Esteve va crear una escola de dansa el 1995 a la plaça de Sant Pere: Laura Esteve Centre de Dansa. Ara, als 68 anys, ha decidit jubilar-se. L’escola continuarà en un altre local i amb una de les seves primeres alumnes com a directora: la Sònia Romà. Parlem amb Esteve sobre la seva carrera com a ballarina i, posteriorment, com a professora a Sant Cugat. “Tenim la sort de tenir un hobby remunerat”, diu.

Va decidir que la dansa seria el seu camí o s’hi va trobar?

Ho vaig decidir jo, i molt aviat! Amb 4 anys em vaig apuntar a l’extraescolar de l’escola. Després hi va haver una petita parada perquè el meu pare no estava gaire per la labor de tenir una filla ballarina. Però als 10 la meva mare va decidir que ja havíem esperat prou, perquè jo ho demanava constantment. Em va apuntar a Barcelona amb l’Emma Maleras. Em va dir que m’espavilés perquè anava tard si volia ser professional. I així ho vaig fer i als 16 vaig entrar al cos de ball del Liceu, amb el mestre Joan Magriñà.

Als deu anys ja anava tard?

L’ideal per començar la dansa són 4 o 5 anys. Pots començar més tard, sobretot els nois. Però les noies amb 10 anys s’han d’espavilar molt. Però mai és tard.

S’apunten més nens ara?

Les coses han canviat moltíssim, però a vegades més en la forma que en el fons. Al fons continua havent-hi una mentalitat que separa l’esport i la dansa. Sobretot la dansa clàssica es reserva a les dones. S’ha fet un progrés perquè hi ha hagut el hip-hop i les danses urbanes entremig, que han fet que els nois ballin. Però quan parles de posar-te una malla... Encara hi ha molta feina a fer.

“No vaig començar convençuda, però crec que soc millor mestra que ballarina”

També fan contemporani però, el clàssic és el bressol de les altres danses?

Totes les noies i nois que estudien contemporani tenen un clàssic molt fort. És als 12, quan ja tenen coneixement del seu cos, col·locació i coordinació, que comencen contemporani. Això no vol dir que no puguis ser bon ballarí si no has fet clàssic, però si el tens et serà molt més fàcil. És com un músic: no li cal el solfeig, però li serà més fàcil.

Quan va decidir que volia ser professora?

Això va venir molt més tard. La meva obsessió era ballar i ni m’havia plantejat dedicar-me a l’ensenyament. Amb la Pilar Roig vam crear Fusió, però no vaig començar convençuda. Finalment, jo crec que soc millor mestra que ballarina. Jo no era molt dotada per la dansa. Tenia coses bones, evidentment, però no tenia dots de naixement. Vaig haver de treballar moltíssim amb el cap per a treure el màxim profit de les possibilitats que tenia. I això m’ha donat una visió de la dansa que després crec que he sabut transmetre als meus alumnes. Després de deu anys, la Pilar i jo ens vam separar. Ella va quedar-se amb Fusió i jo vaig obrir aquesta escola, i des de llavors.

Com va arribar a ser aquest edifici històric la seu de l’escola?

Una casualitat de la vida. Vaig entrar en una agència buscant local i em van proposar aquest edifici. Estava en ruïnes, perquè feia molts anys que estava tancat. Ho vaig veure com una missió impossible, perquè estava en un estat... Però jo estava molt convençuda que era el que jo buscava, que el meu projecte de vida estava entre aquestes quatre parets. I el meu marit i la meva mare em van donar molt de suport.

Ara, però, l’escola es trasllada.

Sí, jo em jubilo perquè tot té el seu moment. Però l’escola continuarà amb el mateix equip, amb la direcció de la Sònia Romà, que ha estat amb mi des de petita. Desgraciadament en un altre local, no ens hem pogut quedar aquí. Però a vegades és més important el contingut que el continent. Si la filosofia de l’escola continua amb el mateix rigor i valors que jo he volgut inculcar als meus alumnes, està bé. I el local és cèntric, està a 5 minuts de l’original.

És un lloguer. Els ha passat com a La Merceria de sota.

Sí, un lloguer que ha estat molt bé mentre he estat jo perquè el propietari va fer bons tractes tenint en compte la inversió que jo vaig fer a l’inici. Però un cop marxo, no pot continuar el mateix lloguer. I aquí hi ha 360 m² al centre del poble. És el mateix cas que el Toni de La Merceria, que també es jubila. I són negocis que no permeten aquestes quantitats. Les despeses són immenses.

Alguns alumnes s’han professionalitzat.

Mai he tingut la idea de tenir una escola per a fer grans professionals. Jo volia ensenyar a la gent el que és la dansa. Penso que és una molt bona escola de vida. Han sortit professionals molt bons, però els que no ho han estat també s’han pres molt seriosament la dansa.

Quins projectes té ara?

Cap ni un. Serà diferent, no recordo un sol dia que no m’hagi llevat pensant en la dansa. Però crec que els ballarins ho som fins que ens morim.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.